Bioconstrucció i casa sana

La Sònia Hernández i la Carolina Sayes, Arquitectes en Bioconstrucció. ens van presentar en la seva xerrada com cada cop hi ha més estudis que tenen en compte la relació entre el disseny, l'entorns i els éssers humans.

Així, tenint en compte no només els principis tècnics sino també l'ecologia i la salut, els espais es poden dissenyar seguint principis de geobiologia, psicologia i qualitat de l'ambient.

Alguns dels temes que ens van presentar són:

- L'interior saludable:

La ventilació, la humitat, l'electroclima... són factors que afecten a les persones que habiten els espais. Especialment la presència d'elements biològics (bacteris, àcars) o productes tòxics (procedents de mobles, pintures, insecticides o productes de neteja). Una bona ventilació i control de la humitat són mesures que ajuden a reduir aquests agents.

Les radiacions naturals (procedents de agents geològics com les vetes d'aigua o el gas radó) però sobretot les artificials procedents de mòbils, xarxes wi-fi o aparells microones, que es poden evitar apagant els aparells, allunyant-los de les persones o amb tècniques d'apantallament. 

- La cronobiologia:

L'adaptació del nostre organisme i els seus ritmes naturals a viure en espais tancats. Aspectes a tenir en compte com intentar que la llum artificial simuli la llum natural (blavosa al matí i càlida al vespre) i una il·luminació de qualitat ajuda a mantenir aquests cicles vitals.  

- La psicologia de l'habitatge:

L'alçada dels sostres, per exemple, pot tenir influència sobre l'estat d'ànim de les persones.

- Productes de bioconstrucció: 

Existeixen materials alternatius, amb una composició lliure de productes volàtils i en la seva majoria d'origen natural, ajuden a crear un entorn més saludable. El suro, la llana (com aïllants), el làtex (per coixins i matalassos) el cotó orgànic (per la roba de la llar), el fermacell (alternativa al pladur), pintures ecològiques... 

Mostra de diferents materials aïllants naturals

Algunes referències que poden ser d'utilitat:
Bioinitiative
Pintures Livos
Haiku Futon
Revista Ecohabitar
Associació Gea

La contaminació acústica ens afecta a tots

El dia 21 de gener de 2014 hem tingut la ocasió de comptar amb una taula rodona amb tres experts en contaminació acústica:

Ginés Viscor, professor de contaminació acústica a la Universitat de Barcelona
David Andrés Argomedo, tècnic de l'Agència d'Ecologia Urbana de Barcelona
Verónica Villalba, estudiant de màster d'enginyeria ambiental.

Les ponències dels tres experts ens han permès repassar alguns dels aspectes més rellevants d'aquesta problemàtica ambiental. El soroll  és una pertorbació de l'espai públic que a més degrada les relacions humanes i afecta la biodiversitat. A la vegada, un dels aspectes més destacats pels ponents és l'amplitud de causes que generen soroll (maquinària, activitats d'oci, trànsit, etc...) i el factor subjectiu alhora de determinar si un so ens és molest.

En Ginés Viscor va definir exactament què es considera soroll i contaminació acústica (sons emesos bàsicament per activitats laborals -com el transport i la maquinària- i d'oci ja sigui diürn i nocturn). Va concretar també com ens afecta el soroll, ja que es poden diferenciar els efectes fisiològics d'aquells psicològics (com ara estrés, irritació, etc.), deixant clar que en aquest tipus de contaminació sovint és difícil establir clarament la relació causa-efecte.

En David Andrés va exposar la feina que des de BCNEcologia es fa en quant a repensar i proposar solucions des d'un punt de vista d'ecologia urbana. Una d'elles és la proposta de super-mançanes, una forma d'organització urbana en la que la mobilitat de pas es centra en alguns pocs carrers de forma que s'alliberen espais d'uns 400 metres de costat amb màxima preferència per espai públic i el vianant.

Model d'urbanisme en "Supermançanes", dissenyades per BCN Ecologia

Algunes ciutats com Vitoria-Gasteiz o els districtes de Gràcia i Les Corts de Barcelona han implantat supermançanes o les estan dissenyant.

En darrer lloc, Verónica Villalba va detallar bones pràctiques en l'àmbit del trànsit que permetrien reduir el soroll així com algunes eines de referència com ara el Pla de Soroll de l'Ajuntament de Barcelona o el Mapa Estratègic de Soroll que publica el Department de Territori i Sostenibilitat i que els ciutadans poden consultar per tal de coneixer la qualitat acústica del seu entorn.

Mapa estratègic de soroll de la zona Sagrada Família. Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

Aplicacions com Aircasting permeten mesurar el soroll de forma aproximada a com ho faríem amb un sonòmetre