dilluns, 28 d’octubre del 2013
Nit d'Ànimes a Sagrada Família
El Centre Cívic de Sagrada Família ens convida a tots els veïns i veïnes de Sagrada Família a la Nit d'Ànimes el dia 31 d'Octubre a l'interior d'illa Flora Tristan.
Les activitats tindran lloc a la tarda. No t'ho perdis i vine!
Fes click sobre les imatges per veure la programació.
FiCMA
Arriba el Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient de Barcelona al barri de la Sagrada Família. Per a petits i grans es realitzaran activitats a la Biblioteca Sagrada Família. No t'ho pots perdre!
Per a més informació: www.ficma.com
divendres, 25 d’octubre del 2013
Vols conèixer a un dels principals estudiosos i pensadors de la ciència de l’ecologia?
Ramon Margalef i l'aventura de la vida
El primer en entendre que l’ésser humà forma part del medi com a una espècie animal més, però enormement capaç d’alterar el seu entorn.
Dia: 08 Novembre
Horari: 19 a 20.30 h
Inscripcions a partir:
25 d'octubre - 10 h
Visita teatralitzada per l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona
Per inscriure't contacta amb nosaltres:
AULA AMBIENTAL DE LA SAGRADA FAMÍLIA
C/Lepant, 281-283 (cantonada Provença)
Tel. 934 350 547
A/e: info@aulambiental.org
Més informació a: http://www.ub.edu/futursinousestudiants/ramon-margalef.html
dimecres, 23 d’octubre del 2013
XERRADA: Per les venes del capital, corre aigua
Com tots sabem,
existeixen persistentment i de forma creixent, una multitud de problemes a
nivell global en temes relacionats amb l’aigua. Només a casa nostra, podem
citar:
- Els llots tòxics de Flix
- Els runams salins a la conca del Llobregat
- Llits de rius assecats com el Gaià
- Transvassaments sobredimensionats d’aigua per a l’agricultura, com el Segarra-Garrigues
- Conexions entre conques llunyanes per l’ús de boca com la Ter-Llobregat
- Privatitzacions a gran escala de la gestió de l’aigua
- Rius com el Besós que van ser declarats “morts” judicialment en el seu dia
Vam poder constatar greus
incompliments de la legislació i contra cadascun d’aquests conflictes s’han
organitzat grups de gent que es forma, informa i lluita.
Per començar ens va posar
la imatge del cicle REAL de l’aigua, amb les intervencions humanes incloses,
alguna cosa semblant a això:
Això de seguida donà peu a
parlar de justícia ambiental, sobirania alimentària, de la qual des de l’Aula intentarem
organitzar-ne alguna activitat relacionada.
Ens vam adonar que el
paràmetre aigua es pot tractar de diferents maneres, totes elles apassionants:
- L’aigua com a dominació
- L’aigua com a font de vida
- L’aigua com a agent econòmic
- L’aigua per a la ciutadania
- L’aigua il·legal
És viable la participació activa de la ciutadania?
L’Annelies ens diu que
sí, que la informació és poder i per començar hem de requerir tota la
informació que calgui perquè el primer que es privatitza és precisament la
informació. Que hem de vigilar, vigilar de prop les concessions, les
privatitzacions totals o parcials d’aquest recurs que la majoria de cartes
constitucionals del món consideren com a bé públic i dret de tothom.
Perquè, a més, massa
sovint descobrim la “política de les portes” giratòries, en que una elit molt
selecta de directius de les empreses privades provenen del sector públic i a la
inversa. D’aquesta manera i altres, els tresors públics necessaris per a la
vida van passant a mans privades que, òbviament, tan sòls busquen el màxim
benefici econòmic.
El cas d’AGBAR segons les fonts de l’Annelies:
Va tenir 389 milions
d’euros de benefici el 2009. I què ha donat a canvi als seus clients?
o
Deficiències
de servei
o
Opacitat
o
Baixa
qualitat de l’aigua
o
20% de
pèrdues de canonada
o
Càrtel sobre
els preus
o
203 llocs de
treball perduts
o
Increment del
deute públic
Finalment la nostra ponent va voler deixar-nos clar
que no existeix una solució única i aplicable a tots els casos i pobles, per
tant, haurem d’aprendre de totes les experiències prèvies en tots els territoris
en que hi ha hagut iniciatives justes.
XERRADA: Un elefant blanc
En Josep Ribera, o Jep,
com li agrada que li diguem, és portaveu de Prou
Sal i la Xarxa
per una nova cultura de l’aigua i vàrem
demanar-li que vingués a fer-nos cinc cèntims d’aquesta problemàtica que sabíem
que és greu però no ens imaginàvem fins a quin punt.
Mitjançant una presentació, ens va ajudar a navegar com
si fos a vol d’ocell per totes les
imbricacions a diferents nivells que els abocaments de sal comporten.
Aquí podeu accedir a la
seva presentació publicada i de lliure accés: http://prezi.com/wvd-o1y-jm9l/sal-al-llobregat/
Abans però, va fer unes
breus reflexions sobre els diferents nivells amb els que les persones concebem
i tractem el nostre medi ambient. Ens quedem amb una cita de K. Marx: “No
podrem aconseguir una nova manera de fer les coses si abans no repensem una
altra manera de relacionar-nos amb la natura” i amb un lema més recent “Dream
but don’t sleep”
Respecte al cas concret
de Sallent (d’on prové en Jep) hi ha unes mines de potassa que produeixen 6000
tones de sal cada dia que més tard o més d’hora van a parar a terra, als rius o
al mar. Possiblement haureu passat per alguna de les carreteres que remunten el
Llobregat o el Cardener per Sallent o Súria i heu vist una “muntanya blanca”
voltada de bosc i més gran que la pròpia població:
Aquest és un dels ”elefants
blancs” de la conca del Llobregat que van endinsant-se lentament a la
terrisseria (per allò de “como un elefante en una cacharrería”).
La distribució dels
runams és força preocupant pel que ens costa i per on ens porta, a més de que
les dades són d’allò més opaques.
El runam salí generat per
la mina d’Iberpotash a Sallent el considera el segon gran problema
relacionat amb l’aigua que tenim a Catalunya (el primer és el dels llots tòxics
a Flix) ja que s’ha calculat que el sobrecost de dessalinitzar i potabilitzar
l’aigua per poder-la aprofitar a la nostra xarxa d’aigua de boca és de 3
milions d’euros a l’any.
Aquestes quantitats de
diners no les sufraga l’empresa perquè la seva versió és que la salinitat del
Llobregat és la natural i en cap cas és provocada per aquesta activitat minera,
que, per altra banda ha invertit en mesures preventives per tal que l’aigua de
pluja mesclada amb la muntanya de sal no arribi al riu: una rasa perimetral.
I què se’n fa del que s’extreu?
Bàsicament fertilitzants per a l’agricultura “moderna”, explosius o components de pirotècnia.
Bàsicament fertilitzants per a l’agricultura “moderna”, explosius o components de pirotècnia.
Socialment també és una “patata calenta” perquè 1000 llocs de feina directa i 4000 de indirectes en depenen.
Es tracta, no hi ha
dubte, de grans problemes per al futur, que un dia o altre, s’haurà d’abordar
però també es pot esperar a fer-ho quan aquest material s’esgoti o ja no sigui
rendible per a ISRAEL CHEMICALS LIMITED (ICL), la multinacional líder mundial en
producció de fertilizants i productes químics, la sisena del món
en producció de potassa.
Solucions?
·
Internalitzar
la despesa?
·
Reintroduir
els runams a les mines?
·
No calen
solucions perquè no hi ha problemes?
Jutgeu vosaltres
mateixos.
dimarts, 22 d’octubre del 2013
Construcció d’estufes de gasificació
L’Evan Marks, treballador del CREAF, i
la Mercè Jara, llicenciada en Belles Arts, ens ensenyaren a construir estufes
de gasificació. Tornant a donar vida a llaunes de conserva, aquests nois saben
com fer un fogonet per cuinar, tot aprofitant restes de biomassa (branquillons,
restes vegetals, pelet,...).
Al llarg del temps el foc ha
constituït una eina essencial en la vida de l’ésser humà. Ens ha escalfat, ens
ha il·luminat i ens ha permès cuinar els aliments. No obstant, la típica
foguera que ens podem imaginar des de temps prehistòrics, tenia un gran
inconvenient, el fum. La inhalació dels gasos que es desprenen d’una combustió
és perjudicial per la salut ja que, contenen elements tòxics com poden ser
monòxids de carboni, quitrans i olis, entre d’altres.
Com
podem solucionar aquest problema?
Una estufa ens permet, separar la
calor que es desprèn de la combustió dels gasos que no ens interessen respirar
i al mateix temps, gràcies a que tenim concentrat aquest fum, aprofitem
l’energia. Poc a poc i en base a aquesta idea es van anant afegint millores en
el disseny per augmentar el seu rendiment, fins a arribar a les estufes
millorades, els fogonets.
- Carbó vegetal: Una cambra d’aire entra inferiorment creant una corrent que millora la combustió, així tanquem l’escapament del gas.
- Rocket: La seva forma allargada permet constrènyer els gasos, concentrant la combustió i provocant que tots ells es cremin.
- TLUD (Top-Lit Up-Draft): Gràcies al ventilador que porta incorporat es pot controlar la flama. El seu objectiu principal és carbonitzar la matèria provocant una reducció d’oxigen.
- T-char: Desenvolupada per enginyers, com el conegut Alexis Belonio, i utilitzada per a la crema de les clofolles d’arròs.
S’ha
descobert que el resultat sobrant extret d’algunes estufes i que és molt
semblant al carbó vegetal ens pot ser de gran utilitat. Es tracta del biochar, resultat de la piròlisis, un procés
químic que actua per descomposició tèrmica de biomassa. Pot dur-se a terme a
piles de terra, com les carboneres que es crea per una combustió lenta o bé per
un procés ràpid de gasificació com el que fan les estufes o fogonets.
Fa
molts anys el que ara anomenem biochar,
ja era font d’interès en cultures indígenes que utilitzaven el carbó vegetal
per enriquir els sòls de cultiu. Sense anar gaire lluny, a Catalunya, es feien
els formiguers, unes piles de terra que cobrien la collita sobrant, l’encenien
i obtenien aquest co-producte per barrejar amb el sòl.
En
resum, entre d’altres beneficis,
observem que el biochar ens aporta: Una
millora en les propietats del sòl de cultiu.
- Un increment del carboni que conté el sòl, ja que ajuda a segrestar CO2. Pot ser un bon sistema per contrarestar l’excés d’aquesta molècula a l’atmosfera.
- Novament calor si l’utilitzem com a carbó per escalfar o cuinar.
- Ser un co-producte per a processos tecnològics: electricitat, retroalimentació del sòl...
El
nostre nou invent funcionarà gràcies a la microgasificació,
un procés que ens dóna com a resultat la producció de gas i no de fums, tot
utilitzant biomassa i obtenint biochar.
En conclusió, aquests sistemes ens
permeten utilitzar restes de material vegetal per aconseguir energia. A més,
utilitzem el resultat aportant nutrients als sòls de conreu.
Amb tot plegat i traslladat a cada
situació, potser podríem fer front a problemes tan grans com la desforestació.
A la segona sessió, el dia 3 d’octubre,
es va traslladar a la pràctica tots els conceptes apressos. Els participants
van construir sense problemes, amb paciència i cura de no tallar-se, els seus
fogonets tot aprofitant llaunes de conserva. Tots varen acabar les seves
creacions i les van provar a l’exterior de l’Aula. A partir d’ara, ja podran
aprofitar la biomassa extreta dels seus horts i zones boscoses pròximes.
dilluns, 14 d’octubre del 2013
Festes de Tardor de la Sagrada Família
El barri està de festa.
Aquest divendres 18 d'Octubre comencen les Festes de Tardor de la Sagrada Família.
Diferents grups i entitats fan possible totes les activitats que es celebraran durant el pròxim cap de setmana.
No t'ho pots perdre!
Al nostre facebook trobareu el programa:
www.facebook.com/Aulambiental
Aquest divendres 18 d'Octubre comencen les Festes de Tardor de la Sagrada Família.
Diferents grups i entitats fan possible totes les activitats que es celebraran durant el pròxim cap de setmana.
No t'ho pots perdre!
Al nostre facebook trobareu el programa:
www.facebook.com/Aulambiental
dimarts, 8 d’octubre del 2013
I de l’orgànica què en fem?
El passat dijous 3 d'octubre ens va visitar un
grup d’estudiants de quart d’ESO del col·legi La Merced. Tant alumnes com
professores estaven encuriosits en saber què és això que li diem compost, d’on
surt, què passa amb la matèria orgànica que produïm, quin procés es segueix
abans d’obtenir-lo, com el podem fer a casa, etc.
La majoria dels nois i noies creien
que la fracció de residu més produïda a casa són envasos de plàstic.
Quedaren sorpresos en saber que aproximadament el 36% (en pes) dels residus generats són matèria orgànica. La qual, només la separen set dels vint-i-un assistents.
Quedaren sorpresos en saber que aproximadament el 36% (en pes) dels residus generats són matèria orgànica. La qual, només la separen set dels vint-i-un assistents.
A més, vam tenir preguntes molt
interessants, com per exemple, perquè hem de realitzar un compostatge i no
podem deixar les restes de menjar directament al sòl.
Posteriorment es van observar, i
els més valents van poder palpar, els cucs de California del vermicompostador. Sabent així com fer una autogestió de la resta orgànica que
generem a casa.
I per finalitzar, observaren el
funcionament de l’àrea de compostatge comunitari que comparteixen les 56 famílies veïnes de
Sagrada Família que formen part del projecte.
El col·legi La Merced gaudeix
d’un hort, d’on poden obtenir restes vegetals i un compostador per estrenar.
Esperem que s’engresquin a iniciar-se en el món del compostatge ben aviat i més
alumnes separin la fracció d’orgànica a casa seva.
Gràcies per la visita.
DESEMBRE
DESEMBRE
EXPOSICIÓ:
Què hi ha darrera el teu mòbil?
Quina és la vida
útil del meu mòbil? Què és l’obsolescència programada? Què té a veure una mina
a Galícia amb el meu Iphone? Com es relacionen? De què està fet aquest? Cap a
quina situació ens porta el consum sense control de noves tecnologies?
Del 3 al 13 de desembre. Exposició cedida per Enginyeria Sense
Fronteres. Xerrada inaugural el 3 de desembre a les 19h a càrrec de Míriam
Planas, voluntària de la campanya d'Energia i Indústries Extractives
d'Enginyeria Sense Fronteres.
DOCUFÒRUM:
Blood in the mobile
Què hi ha darrera la construcció de cada telèfon
mòbil? Respostes que ens transporten de viatge a les mines de coltán i al
plantejament d'altres preguntes relacionades amb la conservació dels
ecosistemes i dels drets humans.
Dimecres 11 de desembre a les 18:30h. (85 minuts. Frank Piasechi
Poulsen, 2008). A càrrec
d’Animal Latitude. Col·loqui posterior amb la
participació de Federico Bogdanowicz, Director executiu a l'Institut Jane
Goodall Espanya.
NOVEMBRE
NOVEMBRE
TALLER: Petits electrodomèstics: com fer el manteniment i reparacions bàsiques
Es
donaran les nocions bàsiques per descobrir els problemes més habituals dels
nostres petits electrodomèstics. Estudiarem la mecànica elemental dels aparells
i aprendrem a canviar o substituir petits components o peces de desgast:
ganivetes de batedores, corretges d’engranatge, corretja de transmissió...
Dimarts
19 de novembre a les 18.30h. A càrrec
del projecte Millor Que Nou, Reparat! de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
(AMB)
TAULA RODONA - BERENAR: Què és una cooperativa ecològica?
Diferents cooperatives de consum del barri exposaran què és una
cooperativa ecològica, com funciona i en quins principis es basa. Aprendrem
quins són els avantatges de ser-ne soci i quins compromisos es demanen.
Dijous
21 de novembre a les 19:00h. A càrrec
de El Guaret i altres cooperatives de consum.
XERRADA: Com conservar de temporada?
Cireres
al Nadal, mandarines a l’estiu o tomàquets tot l’any? Sí, però en conserva. Us
proposem consumir de temporada tot l’any d’una manera sostenible i saludable,
aprenent alguns trucs i consells per conservar però també per no malbaratar
aliments.
Dimarts
26 de novembre a les 19.30h. Lloc: CC Sagrada Família (C/ Provença 480). A càrrec de Paloma de Rueda i Cristina
Pulido.
OCTUBRE
OCTUBRE
TALLER:
Construcció d’estufes
de gasificació: cap a un ús individual de la biomassa pràctic i sostenible (1a
i 2a part)
La
gasificació de biomassa és una tecnologia de generació de calor neta. La
construcció d’estufes de gasificació per a ús domèstic es presenta com una alternativa
que augmenta l’eficiència en la cocció i disminueix el risc a la salut humana,
entre d’altres.
1a part: Dimarts 1 d’octubre, a les 18:30h. Introducció a la gasificació de biomassa, disseny
i usos d’estufes de gasificació. Es repartiran els materials necessaris per a
la construcció de les estufes.
2a part: Dijous 3 d’octubre, a les 18:30h. Construcció d’estufes de cuina i demostració
compartida.
A càrrec d’Evan Marks, doctor en Ecologia
Terrestre i Investigador del CREAF i Mercè Jara, llicenciada en Belles Arts en les especialitats d'Escultura i Espai Urbà i Disseny i Reproducció
Ceràmica, i co-gestiona el projecte comunitari Hort de Fort Pienc.
XERRADA:
Un elefant
blanc
Les mines de potassa del Bages generen 6000 T
de sal al dia, més que tota la brossa que genera Catalunya! Exposem el cas,
emfatitzant en les conseqüències que aquesta mina té sobre el servei de
proveïment d’aigua en la Regió Metropolitana de Barcelona.
Dimarts 15 d’octubre a les 19:00h. A càrrec de Josep Ribera, vicepresident d’XNCA.
XERRADA:
Per les
venes del capital, corre aigua
Els conflictes hídrics i les guerres de
l’aigua no es desenvolupen únicament en països llunyans. Exposarem els casos
dels conflictes hídrics més importants del territori català mitjançant el
testimoni de les experiències de la XNCA.
Dijous 17 d’octubre a les 19:00h. A càrrec d’Annelies Broekman, presidenta d’XNCA.
DOCUFÒRUM:
Por un trago de agua
Documental que tracta la problemàtica
de l’aigua a través d'algunes històries: explotació i privatització. Condueix a
la reflexió i a la dinamització de les
persones per tenir accés a aquest recurs
natural i iimprescindible per a la vida.
Dijous 24 d’octubre a les 19:00h. (49 minuts. Brian Woods, 2006) A càrrec d’Animal Latitude. Col·loqui posterior amb la participació de Jordi Balaguer Bruguera,
biòleg amb una llarga experiència en divulgació científica i educació
ambiental.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)