dimarts, 24 de desembre del 2013

Informació de servei

L’Aula Ambiental de la Sagrada Família

ROMANDRÀ TANCADA
DEL 1 AL 7 DE GENER

*Obrim:
Per jugar, no fa falta consumir. Aprendrem d’una forma molt divertida a donar una nova vida a residus quotidians, com envasos o revistes. Tot transformant-los i creant nous objectes.


Divendres 3 de gener a les 11:00h. A càrrec de Paloma de Rueda i Cristina Pulido.

dilluns, 23 de desembre del 2013

I per Nadal...Construcció de joguines amb material recuperat



Per jugar, no fa falta consumir. Aprendrem d’una forma molt divertida a donar una nova vida a residus quotidians, com envasos o revistes. Tot transformant-los i creant nous objectes.


Divendres 3 de gener a les 11:00h. A càrrec de Paloma de Rueda i Cristina Pulido.

dilluns, 16 de desembre del 2013

Docufòrum: Blood in the mobile


Gràcies a Animal Latitude, dimecres passat es va omplir l'Aula Ambiental de la Sagrada Família per veure el documental Blood in the mobile [85 min. Frank Piasechi Poulsen, 2008].

Aquest film vol donar a conèixer al mon que "la construcció de telèfons mòbils serveix per finançar la guerra i les màfies del Congo". El director, Poulsen, té un mòbil Nokia i en assabentar-se que incorpora coltan, es presenta a la seva seu per investigar d'on provenen els materials utilitzats i com s'han aconseguit. Aquí no obté cap resposta. Per aquest motiu, viatja fins al Congo seguint el rastre del mineral. Allà, ens mostra un pais en guerra, ple de corrupció i amb grans traves per arribar fins a les mines. Per aconseguir entrar a Bisie sense haver de pagar peatge, ha de fer dues hores amb moto, més dos dies caminant i aportar diferents documentacions.

A la pel·lícula es pot veure com nens van a treballar a les mines per aconseguir diners, passant dies sota terra amb altes temperatures i males condicions. Tot això per obtenir un sou molt baix.

Al finalitzar la pel·lícula Federico Bogdanowicz, antropòleg amb un màster en primatologia i director executiu a l'Institut Jane Goodall Espanya, ens introduí en el programa de l'Institut i crea un petit col·loqui amb els assistents, tot mostrant imatges del maltractament i de la corrupció que es genera en el procés d'extracció de materials que incorporen mòbils i ordinadors.

A més, amb en Federico veiérem com algunes de les empreses més importants de tecnologia del món estant millorant la seva transparència alhora de mostrar el procés d'on prové cada material que utilitzen per a la construcció. 

Després d'aquesta jornada, la pregunta més important a fer-se és: Hi ha algun telèfon mòbil que quedi completament fora del conflicte per la obtenció de minerals? Fins al moment, no s'ha mostrat una línia de transparència total per part de cap empresa. Però algunes van fent petits passos cap al canvi.

Si tens interès pots veure la pel·lícula fent click aquí: Blood in the mobile.

dijous, 12 de desembre del 2013

Canvi d'horari pel dia de la Nit de Nadal i Cap d'Any

Els dies 24 i 31 de Desembre l'horari d'atenció al públic varia.

- Obrirem tots dos dies de 10 a 13h -


Bones Festes i Feliç Any Nou
us desitgem des de
l'Aula Ambiental de la Sagrada Família

Visita al Punt Verd de Barri de la Sagrada Família

Aquest matí ens ha visitat un grup maquíssim provinent de la Fundació Projecte Aura. 


Molt atentament i amb una bona dinàmica de grup hem aprés a on es llencen residus que produïm de manera quotidiana. A més de què és un Punt Verd, com funciona i quins tipus hi ha. 



Han sorgit preguntes molt interessants i també hem vist com abans de llençar qualsevol objecte sempre podem intentar donar-li una altra vida.



Gràcies per la vostra visita.

dimecres, 11 de desembre del 2013

Com conservar de temporada?


La Paloma de Rueda i la Cristina Pulido ens oferiren el dia 26 de novembre una xerrada per ensenyar-nos com podem consumir de temporada tot l'any d'una forma sostenible i saluble, aprenent alguns trucs i consells per conservar i no malbaratar els aliments.


La xerrada tingué lloc al Centre Cívic de Sagrada Família amb més de 50 assistents. Les noies ens ensenyaren com fer una melmelada de mandarina, conserves de cireres o de tomàquet, cabell d'àngel, tècnica d'assecat de tomàquets i de bolets al sol, entre d'altres.

Els participants de l'activitat estigueren molt atents a totes les seves recomanacions i feren preguntes molt interessants, com si podem canviar el sucre per algun altre producte, si es factible fer el bany Maria a l'olla exprés... Elles ens aconsellaren que si que podem jugar amb altres condiments enlloc del sucre i anar provant quin és el que més ens agrada. També, que amb l'olla exprés accelerem el procés de buit, estalviant temps a la cuina.


Contarem amb l'ajuda d'una traductora d'interpretació de signes, qui va fer possible que una de les nostres assistents no es perdés cap detall i amb un tastet de conserves al finalitzar l'activitat.



Si tens més curiositat i vols saber més en fer conserves, les nostres conferenciants comparteixen els seus coneixements en el blog de Sifocultural.

Què és una cooperativa ecològica?


El dijous 21 de novembre, ens visitaren diferents cooperatives de consum del barri per exposar-nos què són, com funcionen i en quins principis es basen.

Vingueren a aquesta taula rodona a compartir la seva experiència les cooperatives:

  • El Guaret. Varen començar l'any 2008 i formen part de la Coordinadora d'Entitats de la Sagrada Família. Es vinculen a les activitats del barri conscienciant i difonent els beneficis d'un consum ecològic. Estan situats a l'Espai 210 (C/ Padilla, 208-210. Barcelona). En l'actualitat estan formats per 20 unitats familiars, qui autogestionen la cooperativa. De forma telemàtica es pot fer la comanda i tenen gran varietat de productes.
  • Arrels. Situada a La Cruïlla, el Casal Independentista de l’Eixample al C/Sardenya, 256-260. Volen crear lligams entre el camp i la ciutat dignificant la pagesia. Un màxim de 20 unitats familiars fa possible el seu projecte. La cooperativa ofereix una setmana abans una cistella tancada, a on es pot afegir altres productes. Via e-mail, els integrants demanen el seu cistell.
  • Cooperativa del Clot. Els trobaràs al C/Provença 591-593. Volen promoure l'aprenentatge de consum conjunt. Accepten fins a 30 unitats familiars i igual que les altres dues, els productes que ofereixen estan etiquetats amb un certificat de producció ecològica. 

Totes elles es centren en uns mateixos objectius:
- Consumir de forma conscient. Saben qui són els seus proveïdors, com i d'on estan obtenint els productes que arriben a les seves cases. Creant d'aquesta forma uns lligams entre el productor i el consumidor.
- Consum de proximitat. Escurcen al màxim que poden la distància entre el camp i el plat. Al mateix temps, amb aquest objectiu volen potenciar la pagesia del pais i conservar-ne les tradicions.
- Garantir una producció ecològica. Amb certificació de tots els productes.
- Cadascuna de les unitats familiars es compromet a realitzar una sèrie de tasques per que la cooperativa sigui autogestionada.


Conjuntament amb els assistents, sorgiren temes com la pèrdua de coneixement en el treball de camp de forma tradicional, el qual poc a poc va menguant. També es tractà, la importància de que ens arribin productes frescos i de temporada. Considerant que sempre és més beneficiós tant per la producció, pel temps de transport i pel consumidor.

Una preocupació creixent es notà a la sala entorn a voler sortir d'alguna forma de la producció i distribució alimentària monopolitzada per unes quantes multinacionals. 


Tots sortiren molt entusiasmats pensant que potser podrien formar part d'una cooperativa. L'únic problema que mostraren els assistents és que, per a qui no té internet o no el sap fer servir, no és útil el sistema de comandes.

Gràcies al web repera.wordpress.com podem observar els diferents grups de consum que tenim a Catalunya. Busca al mapa el més proper a tu!

dilluns, 9 de desembre del 2013

Encara queden places al Docufòrum!

Encara ens queden places al DOCUFÒRUM: Blood in the mobile d'aquest dimecres 11 de desembre a les 18:30h a càrrec d’Animal Latitude. Apuntat!

Què hi ha darrera la construcció de cada telèfon mòbil? Respostes que ens transporten de viatge a les mines de coltán  i al plantejament d'altres preguntes relacionades amb la conservació dels ecosistemes i dels drets humans. (85 minuts. Frank Piasechi Poulsen, 2008). Col·loqui posterior amb la participació de Federico Bogdanowicz, Director executiu a l'Institut Jane Goodall Espanya. 

divendres, 29 de novembre del 2013

Vine a les activitats de Desembre. No te les perdis!



DESEMBRE

EXPOSICIÓ: Què hi ha darrera el teu mòbil?
Quina és la vida útil del meu mòbil? Què és l’obsolescència programada? Què té a veure una mina a Galícia amb el meu Iphone? Com es relacionen? De què està fet aquest? Cap a quina situació ens porta el consum sense control de noves tecnologies?Del 3 al 13 de desembre. Exposició cedida per Enginyeria Sense Fronteres. Xerrada inaugural el 3 de desembre a les 19h a càrrec de Míriam Planas, voluntària de la campanya d'Energia i Indústries Extractives d'Enginyeria Sense Fronteres.



DOCUFÒRUM: Blood in the mobile
Què hi ha darrera la construcció de cada telèfon mòbil? Respostes que ens transporten de viatge a les mines de coltán  i al plantejament d'altres preguntes relacionades amb la conservació dels ecosistemes i dels drets humans.Dimecres 11 de desembre a les 18:30h. (85 minuts. Frank Piasechi Poulsen, 2008).A càrrec d’Animal Latitude. Col·loqui posterior amb la participació de Federico Bogdanowicz, Director executiu a l'Institut Jane Goodall Espanya. [Cal inscripció prèvia]

dimecres, 20 de novembre del 2013

Taller de petits electrodomèstics

Ahir l'Héctor i el Pablo ens ensenyaren com podem arreglar petits electrodomèstics. Els dos són talleristes del Reparat Millor que Nou, un servei de suport i assessorament gratuït per als ciutadans perquè nosaltres mateixos puguem transformar i millorar objectes espatllats o que han quedat antiquats. Es tracta d'una estratègia promoguda per l'AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) per evitar la generació de residus, amb el lema: Sempre és millor REPARAR que comprar un de nou.

Primer de tot ens exposaren com amb senzilles reparacions i amb un bon manteniment podem allargar la vida dels nostres electrodomèstics. Vàrem saber que sobre tot els petits aparells elèctrics, s'escalfen o bé giren i que ajudant-los a fer bé aquests dos processos podem aconseguir grans resultats. Com per exemple, esmolant les fulles d'una batedora amb una llima de ferro, aplicant oli de maquinària a les parts de roçament d'una màquina d'afaitar per que giri millor o netejant la brutícia per evitar un sobreescalfament.

Aprenguérem també que només un 10% dels residus que produïm van a deixalleries. Tota la resta no se n'aprofita ni es recicla res. També, que l'stand by dels televisors encès durant 14 hores equival a unes 3 hores d'ús. Per aquest motiu, és important desconnectar amb el botó o treure el cable.

Hem de tenir present, que tot producte té un cicle de vida. És a dir, el procés pel qual passa des de que es crea fins que es destrueix. Ells ens recomanaren veure el vídeo: "La Historia de las Cosas". Igual que hem de saber també, el que és l'obsolència programada. Un sistema que garanteix que un aparell deixi de funcionar en un temps determinat. Com per exemple, fent que la calor ressequi els plàstics i es trenquin o amb sistemes de protecció ineficients entre d'altres. Un documental que ens parla sobre aquesta problemàtica és: "Compra, llençar, compra".

El més important que cal remarcar és que a vegades, val més comprar productes de major potència que consumeixin una mica més, però que això ens garanteix que funciona millor i que la seva vida serà d'una durada més llarga. S'ha de fer una compra reflexiva. Hem de procurar alhora de pagar per un producte coses com: observar si és fàcilment desmuntable; de gama mitjana o alta; amb ecoetiqueta; no gaire sofisticats; que s'endollin, ja que les bateries es fan malbé...

Un aspecte important a tenir en compte després d'adquirir un producte, és conservar el tiquet i la garantia. Amb ells, podrem reclamar qualsevol deficiència que tingui.

I ara si, mans a l'obra!

No obstant, prèviament, unes recomanacions:
 - S'ha d'anar ben equipats. Guants, ulleres de protecció i roba que es pugui trencar i/o embrutar.
- Tenir a mà eines importants que farem servir. Tornavís, draps per netejar, pots per posar cargols, una càmera de fotos (Important! Fer una foto prèvia al desmuntatge, ens garanteix saber on estaven les peces inicialment).

Abans de començar a obrir els aparells espatllats, els nostres assistents analitzaren d'on podia sorgir el problema. Per això i amb l'ajuda d'un tester, primer de tot miraren si arribava bé l'electricitat a tot arreu. Després pensaren si podia ser problema de resistència, generant un mal escalfament o bé, si era un problema de motor, un punt difícil d'arreglar.

Algun dels assistents va poder marxar a casa amb un aparell que havia aconseguit "tornar a la vida".

I tu, t'animes a arreglar i reparar objectes? Contacta amb el Reparat!

dilluns, 11 de novembre del 2013

Renova la Teva Roba!



L'Aula Ambiental participa a la 3ª edició de la xarxa de punts d'intercanvi de roba de Barcelona dins la Setmana Europea de la Prevenció de Residus.

Avui comença RENOVA a diferents punts d'intercanvi: Espai lúdic ambiental per a famílies del Parc de la Ciutadella, Reparat, millor que nou (Espai Metropolità de Prevenció de Residus), Centre Cívic Casa Groga/Ludoteca Casa Groga, Centre Cívic Carmel/Centre Cívic El Coll - La Bruguera, Espai Jove Boca Nord, Espai Jove Garcilaso i al Centre Cívic Casa Sagnier.


L'Aula només romandrà oberta com a punt de recollida del 19 al 21 de Novembre.
El punt d'intercanvi més proper estarà emplaçat a l'Espai 210 (C/Padilla, 208-210 baixos).


Recorda! 


· La roba ha d'estar neta, sense forats ni taques ni trencada

· Es podran portar com màxim 10 peces de roba 

· Només roba de vestir. No s'agafaran sabates ni roba interior ni de la llar

· L'organització es reserva el dret a decidir l'acceptació de la roba segons el seu estat

· La roba que no s'accepti cal portar-la al punt verd o al contenidor de Roba Amiga


Sabies que 24 punts a tota Barcelona participen en aquest projecte, troba el teu punt més proper fent click aquí: Punts d'Intercanvi RENOVA a Barcelona

Per a més informació: Renova la Teva Roba

dilluns, 4 de novembre del 2013

DOCUFÒRUM: Por un trago de agua

El passat 24 d'Octubre l'Associació Animal Latitude ens mostrà el documental Por un trago de agua [Brian Woods, 2006], el qual dóna una visió de la greu situació de l'accés a l'aigua. Tocant temes de privatització i explotació d'aquest recurs tant preuat i valuós.

El reportatge ens mostra com habitants bolivians no arriben, amb els seus guanys, a poder pagar l'aigua. Com han de caminar més d'un quilòmetre i mig per aconseguir aigua d'un color marronós. La seva ingestió molt probablement, ocasionarà malalties o fins i tot la mort, sobre tot dels més petits. No tenen res per beure, en canvi, si que veuen de ben a prop la central d'aigua i saben que per sota les seves cases està la canonada d'aigua corrent.

També s'exposen els problemes que comporta una fàbrica de Coca-cola, la qual fa decréixer els nivells dels aqüífers fins el punt que l'ecosistema no es podrà recuperar. I els greus casos de Detroit, on a famílies senceres se'ls hi ha tallat el subministrament d'aigua des de fa mesos i els hi segueixen cobrant un tant.

Un documental ple d'informació que ens entristeix per l'existència d'aquesta situació i ens empenta a voler buscar solucions i posar de part nostre. Per això, al finalitzar el vídeo i quan les llums s'encengueren, en Jordi Balaguer, biòleg amb una llarga experiència en divulgació científica i de caire ambiental, ens aproximà a tots a un col·loqui on discutirem punts clau com:

- Fins a quin punt sabem valorar el que tenim?

Potser no tots som prou conscients de la quantitat d'aigua que malgastem i se'ns va per la pica sense utilitzar.

A més, cal pensar que conforme avanci el Canvi Climàtic, tots els estudis apunten a increments de temperatura i a una falta de recursos hídrics d'aquí a uns anys en la nostra zona.

- Arribarem a la mateixa situació que els habitants de Detroit? I de Bolívia? A una guerra de l'aigua?

Encara no ens ha arribat, però la situació de Detroit és molt més probable que arribi aquí abans del que ens pensem. Actualment i com ja està succeint, podria ser comparable el pobre energètic, és a dir, amb la incapacitat de que una llar pugui satisfer les seves necessitats pel que fa al consum d'energia bàsic.

La solució al problema hauria de resultar més fàcil. La majoria consideren que ha d'arribar un cabal mínim vital d'aigua potable a tothom, que cada casa ha d'estar connectada a la xarxa i al superar aquest mínim començar a cobrar-la. L'aigua hauria de ser sempre un bé públic bàsic.

- Considerem l'aigua com un tema polític i d'interessos? Qui té la culpa?

Ens és difícil discernir on pot estar la veritable font del problema. En resum, arribàrem a una conclusió no massa resolutiva. El problema d'una mala gestió, podria esdevenir de l'empresa, per no garantir un cabal ecològic mínim, el qual procura que el riu no es devaluï fins al punt de no poder-lo recuperar. O bé, podria ser pel sistema de Govern que no vetlla prou bé perquè es faci una bona gestió.

Moltes idees afloraren en aquest col·loqui, poguérem parlar-ne i arribar a tocar moltes altres branques que esdevenen de temes tant importants, que poden fer que ens arribem a preguntar: Quin és el preu mínim d'un bé que necessitem per viure?

Finalment i amb una altra pregunta, cal fer una reflexió: Ara que estem informats i som conscients de la situació, serem prou conseqüents i farem tot el possible per millorar? 

dilluns, 28 d’octubre del 2013

Nit d'Ànimes a Sagrada Família




El Centre Cívic de Sagrada Família ens convida a tots els veïns i veïnes de Sagrada Família a la Nit d'Ànimes el dia 31 d'Octubre a l'interior d'illa Flora Tristan.

Les activitats tindran lloc a la tarda. No t'ho perdis i vine!











Fes click sobre les imatges per veure la programació.




FiCMA


Arriba el Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient de Barcelona al barri de la Sagrada Família. Per a petits i grans es realitzaran activitats a la Biblioteca Sagrada Família. No t'ho pots perdre!

Per a més informació: www.ficma.com


divendres, 25 d’octubre del 2013

Vols conèixer a un dels principals estudiosos i pensadors de la ciència de l’ecologia?



Ramon Margalef i l'aventura de la vida
El primer en entendre que l’ésser humà forma part del medi com a una espècie animal més, però enormement capaç d’alterar el seu entorn.

          Dia:  08 Novembre
          Horari:  19 a 20.30 h


Inscripcions a partir:
25 d'octubre - 10 h

(A partir de 12 anys)


Visita teatralitzada per l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona



Per inscriure't contacta amb nosaltres:

AULA AMBIENTAL DE LA SAGRADA FAMÍLIA 
C/Lepant, 281-283 (cantonada Provença) 
Tel. 934 350 547 
A/e: info@aulambiental.org

Més informació a: http://www.ub.edu/futursinousestudiants/ramon-margalef.html

dimecres, 23 d’octubre del 2013

XERRADA: Per les venes del capital, corre aigua

Com tots sabem, existeixen persistentment i de forma creixent, una multitud de problemes a nivell global en temes relacionats amb l’aigua. Només a casa nostra, podem citar:
  • Els llots tòxics de Flix
  • Els runams salins a la conca del Llobregat
  • Llits de rius assecats com el Gaià
  • Transvassaments sobredimensionats d’aigua per a l’agricultura, com el Segarra-Garrigues
  • Conexions entre conques llunyanes per l’ús de boca com la Ter-Llobregat
  • Privatitzacions a gran escala de la gestió de l’aigua
  • Rius com el Besós que van ser declarats “morts” judicialment en el seu dia
L’Annelies ens ha donat una bona panoràmica de tots aquests assumptes aportant la seva intensa experiència com a presidenta, coordinadora i consultora tècnica a la Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua des del 2008 o també des d’Ecologistes en acció fent seguiment de les polítiques de gestió de l’aigua a Catalunya i la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua a nivell Europeu, o participant al grup de treball de lEuropean Environmental Bureau.

Vam poder constatar greus incompliments de la legislació i contra cadascun d’aquests conflictes s’han organitzat grups de gent que es forma, informa i lluita.

Per començar ens va posar la imatge del cicle REAL de l’aigua, amb les intervencions humanes incloses, alguna cosa semblant a això:



Això de seguida donà peu a parlar de justícia ambiental, sobirania alimentària, de la qual des de l’Aula intentarem organitzar-ne alguna activitat relacionada.

Ens vam adonar que el paràmetre aigua es pot tractar de diferents maneres, totes elles apassionants:

  • L’aigua com a dominació
  • L’aigua com a font de vida
  • L’aigua com a agent econòmic
  • L’aigua per a la ciutadania
  • L’aigua il·legal

És viable la participació activa de la ciutadania?

L’Annelies ens diu que sí, que la informació és poder i per començar hem de requerir tota la informació que calgui perquè el primer que es privatitza és precisament la informació. Que hem de vigilar, vigilar de prop les concessions, les privatitzacions totals o parcials d’aquest recurs que la majoria de cartes constitucionals del món consideren com a bé públic i dret de tothom.



Perquè, a més, massa sovint descobrim la “política de les portes” giratòries, en que una elit molt selecta de directius de les empreses privades provenen del sector públic i a la inversa. D’aquesta manera i altres, els tresors públics necessaris per a la vida van passant a mans privades que, òbviament, tan sòls busquen el màxim benefici econòmic.


El cas d’AGBAR segons les fonts de l’Annelies:

Va tenir 389 milions d’euros de benefici el 2009. I què ha donat a canvi als seus clients?

o   Deficiències de servei
o   Opacitat
o   Baixa qualitat de l’aigua
o   20% de pèrdues de canonada
o   Càrtel sobre els preus
o   203 llocs de treball perduts
o   Increment del deute públic

Finalment la nostra ponent va voler deixar-nos clar que no existeix una solució única i aplicable a tots els casos i pobles, per tant, haurem d’aprendre de totes les experiències prèvies en tots els territoris en que hi ha hagut iniciatives justes.

XERRADA: Un elefant blanc

En Josep Ribera, o Jep, com li agrada que li diguem, és portaveu de Prou Sal i la Xarxa per una nova cultura de l’aigua i vàrem demanar-li que vingués a fer-nos cinc cèntims d’aquesta problemàtica que sabíem que és greu però no ens imaginàvem fins a quin punt.

Gràcies a la seva dialèctica de naturalesa tan pròxima i didàctica (es nota que s’ha passat la vida dirigint-se a públics tan exigents com l’adolescent) ens ha exposat la visió de conjunt del tema que ens ocupa.

Mitjançant  una presentació, ens va ajudar a navegar com si fos a vol d’ocell  per totes les imbricacions a diferents nivells que els abocaments de sal comporten.
Aquí podeu accedir a la seva presentació publicada i de lliure accés: http://prezi.com/wvd-o1y-jm9l/sal-al-llobregat/

Abans però, va fer unes breus reflexions sobre els diferents nivells amb els que les persones concebem i tractem el nostre medi ambient. Ens quedem amb una cita de K. Marx: “No podrem aconseguir una nova manera de fer les coses si abans no repensem una altra manera de relacionar-nos amb la natura” i amb un lema més recent “Dream but don’t  sleep”
Respecte al cas concret de Sallent (d’on prové en Jep) hi ha unes mines de potassa que produeixen 6000 tones de sal cada dia que més tard o més d’hora van a parar a terra, als rius o al mar. Possiblement haureu passat per alguna de les carreteres que remunten el Llobregat o el Cardener per Sallent o Súria i heu vist una “muntanya blanca” voltada de bosc i més gran que la pròpia població:


Aquest és un dels ”elefants blancs” de la conca del Llobregat que van endinsant-se lentament a la terrisseria (per allò de “como un elefante en una cacharrería”).

La distribució dels runams és força preocupant pel que ens costa i per on ens porta, a més de que les dades són d’allò més opaques.

El runam salí generat per la mina d’Iberpotash a Sallent el considera el segon gran problema relacionat amb l’aigua que tenim a Catalunya (el primer és el dels llots tòxics a Flix) ja que s’ha calculat que el sobrecost de dessalinitzar i potabilitzar l’aigua per poder-la aprofitar a la nostra xarxa d’aigua de boca és de 3 milions d’euros a l’any.

Aquestes quantitats de diners no les sufraga l’empresa perquè la seva versió és que la salinitat del Llobregat és la natural i en cap cas és provocada per aquesta activitat minera, que, per altra banda ha invertit en mesures preventives per tal que l’aigua de pluja mesclada amb la muntanya de sal no arribi al riu: una rasa perimetral.


I què se’n fa del que s’extreu?

Bàsicament fertilitzants per a l’agricultura “moderna”, explosius o components de pirotècnia.

Socialment també és una “patata calenta” perquè 1000 llocs de feina directa i 4000 de indirectes en depenen.

Es tracta, no hi ha dubte, de grans problemes per al futur, que un dia o altre, s’haurà d’abordar però també es pot esperar a fer-ho quan aquest material s’esgoti o ja no sigui rendible per a ISRAEL CHEMICALS LIMITED (ICL), la multinacional líder mundial en producció de fertilizants i productes químics, la sisena del món en producció de potassa.


Solucions?

·         Internalitzar la despesa?
·         Reintroduir els runams a les mines?
·         No calen solucions perquè no hi ha problemes?

Jutgeu vosaltres mateixos.


dimarts, 22 d’octubre del 2013

Construcció d’estufes de gasificació


L’Evan Marks, treballador del CREAF, i la Mercè Jara, llicenciada en Belles Arts, ens ensenyaren a construir estufes de gasificació. Tornant a donar vida a llaunes de conserva, aquests nois saben com fer un fogonet per cuinar, tot aprofitant restes de biomassa (branquillons, restes vegetals, pelet,...).

La majoria dels assistents estaven interessats en l’ecologia i la biomassa, molts altres tenen segones residències a prop d’una zona boscosa. També hi havia instal·ladors que busquen alternatives al problema energètic, biòlegs, enginyers i gent amb petits horts.

Al llarg del temps el foc ha constituït una eina essencial en la vida de l’ésser humà. Ens ha escalfat, ens ha il·luminat i ens ha permès cuinar els aliments. No obstant, la típica foguera que ens podem imaginar des de temps prehistòrics, tenia un gran inconvenient, el fum. La inhalació dels gasos que es desprenen d’una combustió és perjudicial per la salut ja que, contenen elements tòxics com poden ser monòxids de carboni, quitrans i olis, entre d’altres.


Com podem solucionar aquest problema?

Una estufa ens permet, separar la calor que es desprèn de la combustió dels gasos que no ens interessen respirar i al mateix temps, gràcies a que tenim concentrat aquest fum, aprofitem l’energia. Poc a poc i en base a aquesta idea es van anant afegint millores en el disseny per augmentar el seu rendiment, fins a arribar a les estufes millorades, els fogonets.

Podem trobar diferents tipus d’estufes per escalfar, o bé també s’utilitzen com a fogonets per cuinar. Entre elles en tenim de:
  • Carbó vegetal: Una cambra d’aire entra inferiorment creant una corrent que millora la combustió, així tanquem l’escapament del gas.
  • Rocket: La seva forma allargada permet constrènyer els gasos, concentrant la combustió i provocant que tots ells es cremin.
  • TLUD (Top-Lit Up-Draft): Gràcies al ventilador que porta incorporat es pot controlar la flama. El seu objectiu principal és carbonitzar la matèria provocant una reducció d’oxigen.
  • T-char: Desenvolupada per enginyers, com el conegut Alexis Belonio, i utilitzada per a la crema de les clofolles d’arròs.

S’ha descobert que el resultat sobrant extret d’algunes estufes i que és molt semblant al carbó vegetal ens pot ser de gran utilitat. Es tracta del biochar, resultat de la piròlisis, un procés químic que actua per descomposició tèrmica de biomassa. Pot dur-se a terme a piles de terra, com les carboneres que es crea per una combustió lenta o bé per un procés ràpid de gasificació com el que fan les estufes o fogonets.

Fa molts anys el que ara anomenem biochar, ja era font d’interès en cultures indígenes que utilitzaven el carbó vegetal per enriquir els sòls de cultiu. Sense anar gaire lluny, a Catalunya, es feien els formiguers, unes piles de terra que cobrien la collita sobrant, l’encenien i obtenien aquest co-producte per barrejar amb el sòl.

En resum, entre d’altres beneficis, observem que el biochar ens aporta:  Una millora en les propietats del sòl de cultiu.
  • Un increment del carboni que conté el sòl, ja que ajuda a segrestar CO2. Pot ser un bon sistema per contrarestar l’excés d’aquesta molècula a l’atmosfera.
  • Novament calor si l’utilitzem com a carbó per escalfar o cuinar.
  • Ser un co-producte per a processos tecnològics: electricitat, retroalimentació del sòl... 

I ara bé, després de tants conceptes, com ho apliquem al nostre fogonet?

El nostre nou invent funcionarà gràcies a la microgasificació, un procés que ens dóna com a resultat la producció de gas i no de fums, tot utilitzant biomassa i obtenint biochar.

En conclusió, aquests sistemes ens permeten utilitzar restes de material vegetal per aconseguir energia. A més, utilitzem el resultat aportant nutrients als sòls de conreu.

Amb tot plegat i traslladat a cada situació, potser podríem fer front a problemes tan grans com la desforestació.


A la segona sessió, el dia 3 d’octubre, es va traslladar a la pràctica tots els conceptes apressos. Els participants van construir sense problemes, amb paciència i cura de no tallar-se, els seus fogonets tot aprofitant llaunes de conserva. Tots varen acabar les seves creacions i les van provar a l’exterior de l’Aula. A partir d’ara, ja podran aprofitar la biomassa extreta dels seus horts i zones boscoses pròximes.