Després d’un primer intent que es va haver d’anul·lar per motius
de seguretat (quan hi ha episodis de pluges no podem visitar ni clavegueres ni dipòsits
de regulació d’aigües), una vintena llarga de ciutadans ben equipats amb gorreta per
recollir el cabell, casc, guants i acompanyats per una parella d’operaris a més
de l'educadora de la Fàbrica del Sol, van poder fer un passeig per una part invisible
però imprescindible de la ciutat.
I és que sota el districte de l'Eixample s’estenen més de 200
kms del sistema de clavegueram de Barcelona. No us penseu que els vam recórrer
tots 200, només els trams compresos entre un parell dels carrers més cèntrics
de l’Eixample però que ens va servir per fer-nos una bona idea de tot aquest
entramat de rius i rierols per on circulen les aigües grises de la nostra urb.
Contràriament al que hom pugui pensar, el sistema de
clavegueram eixamplí no és obra d’en Cerdà si no de l’enginyer Pere Garcia
Faria. L’obra de Cerdà preveia alguns col·lectors de recollida per les aigües de pluja però no la canalització de les procedents dels edificis. El que avui en dia és quelcom lògic, construir la xarxa del subsòl i després els edificis, no ho era tant en
aquella època, en la que l’habitual era que tots els residus orgànics
humans acabessin en un pou negre.
