Recursos per a fer reformes sostenibles

Cada dia l’arquitectura es torna més estètica i, a la vegada, menys saludable i sostenible. Però hi ha un tipus d’arquitectura que té en compte factors com pot ser: la ubicació geogràfica del edifici, la seva orientació, els materials utilitzats, la relació del edifici amb el seu entorn,... la bio arquitectura.

Avui en dia, els nostres edificis estan cada cop més tècnificats i impermeabilitzats degut a que es construeixen de manera que no es relacionen amb l’entorn, i això a la llarga implica problemes tant de salut en els seus ocupants com en consums innecessaris d’energia. La Silvia i la Itziar Sen, conductores d'aquest taller i membres de l'Associació Bioarquitectura Mediterranea (BAM),, ens ho van voler il·lustrar de manera molt pràctica, repartint uns guants que els/les participants vam portar una estona. Quan ens els vam treure (aquells/es que van resistir), vam poder experimentar en les nostres pròpies mans la falta de transpiració, el mateix que es dona en nombrosos nous edificis.

I és que si la nostra roba és una segona pell, els edificis en els que vivim en són una tercera, a més de ser el lloc on passem gran part de les nostres vides.

Tot i que per enfocar el taller ha estat necessari fer una petita introducció sobre bio construcció, aquest taller era sobretot per parlar sobre materials. Tan els materials per construir l’exterior (l'estructura) com l’interior, (tancaments, aïllants o acabats) són en el fons els mateixos. Pedra, argila, fusta, palla, fibres naturals poden emprar-se tan en l’exterior com l’interior però tenint-ne en compte les seves propietats que poden ser més  adients depenent d'un clima o d’un altre, d'unes necessitats o unes altres.

A la segona va la vençuda, visita a les clavegueres de Barcelona

Després d’un primer intent que es va haver d’anul·lar per motius de seguretat (quan hi ha episodis de pluges no podem visitar ni clavegueres ni dipòsits de regulació d’aigües), una vintena llarga de ciutadans ben equipats amb gorreta per recollir el cabell, casc, guants i acompanyats per una parella d’operaris a més de l'educadora de la Fàbrica del Sol, van poder fer un passeig per una part invisible però imprescindible de la ciutat.

I és que sota el districte de l'Eixample s’estenen més de 200 kms del sistema de clavegueram de Barcelona. No us penseu que els vam recórrer tots 200, només els trams compresos entre un parell dels carrers més cèntrics de l’Eixample però que ens va servir per fer-nos una bona idea de tot aquest entramat de rius i rierols per on circulen les aigües grises de la nostra urb.

Contràriament al que hom pugui pensar, el sistema de clavegueram eixamplí no és obra d’en Cerdà si no de l’enginyer Pere Garcia Faria. L’obra de Cerdà preveia alguns col·lectors de recollida per les aigües de pluja però no la canalització de les procedents dels edificis. El que avui en dia és quelcom lògic, construir la xarxa del subsòl i després els edificis, no ho era tant en aquella època, en la que l’habitual era que tots els residus orgànics humans acabessin en un pou negre.

Com a ciutadà pots participar en la construcció de la teva ciutat?

En Rafa Díez va demostrar la seva llarga experiència en arquitectura, urbanisme i participació ciutadana tot exposant la possibilitat que tenim tots/es els ciutadans d’aportar la nostra visió a l’administració pública (al menys en els períodes que la pròpia administració posa a exposició pública i participació) sobre els diferents projectes que afecten d’una manera o altra el nostre entorn.

A partir de les diferents maneres formals, oficials i reglamentades de participació ciutadana el Rafa va anar explicant-nos experiències en la petició i/o correcció de projectes urbanístics. Unes de reeixides:

• Aturada de la construcció de la carretera B-224 entre Sant Sadurní d’Anoia i Martorell pel llit del riu.
• Aturada de la instal·lació d’una central tèrmica de cicle combinat als terrenys de Solvay-Martorell.

I altres desestimades o sense resposta:

• Impugnació de la privatització de la gestió del servei d’aigua a Martorell.
• Aportacions a la modificació de Plans Generals d’Ordenació Municipal.
• Impediment de la construcció d’aparcaments a la llera del riu.

Però com va apuntar una persona abans de que comencés la xerrada: “si s’hagués de demanar el parer de la gent, no es faria mai res”.

Raó no li’n falta, però en moltes ocasions és la mateixa administració qui incompleix les lleis i normatives a les que estem tots subjectes i, llastimosament, si no hi ha ciutadans que ho vigilin i ho denunciïn, es poden perpetrar veritables desgavells que poden fer minvar la nostra qualitat de vida considerablement o fins i tot, malmetre ecosistemes sencers.

Per il·lustrar-ho, ens havia preparat una infinitat d’imatges de reivindicacions en deu anys d’existència de l’entitat ambientalista de la que n’és vocal actiu, l'Ass. Martorell-Viu.

Després d’escoltar-lo i de debatre, vam arribar a la conclusió de que avui, com mai abans, disposem de la informació i comunicació suficients per poder treure conclusions i fer aportacions assenyades i pertinents en relació al nostre entorn més immediat però l’administració, massa sovint, troba els mecanismes per no rectificar ni justificar els seus plans.

Una prova d’aquestes anomalies són les poblacions que, havent pogut preveure-les, han estat declarades zona catastròfica i, segons el ponent, Martorell ho ha estat en 3 ocasions en 50 anys i sempre pels mateixos motius però, això sí, amb tots els permisos en regla i amb tots els informes ambientals correctes. Finalment ens vam plantejar preguntes com: la ciència està al servei de l’administració i l’administració al servei d’economies especulatives?

Instal·lacions "smart": Districlima i Twentytu Hi-Tech EcoHostel

En la darrera sortida organitzada per l'Aula Ambiental hem visitat dues instal·lacions que fan de Barcelona una ciutat una mica més "smart".
Vam començar la tarda passant per l’estació de Districlima situada al carrer Tànger, en ple 22@. Es tracta d’un projecte que produeix energia de forma ecològica aprofitant els vapors de la Planta de Valorització Energètica del Besós. Mitjançant un circuit tancat de canonades aïllades subministra aigua calenta als edificis, on es fa el intercanvi d’energia. Això implica un estalvi en l’emissió de tones de CO₂ ja que no hi ha calderes a cada edifici, que no hi hagi màquines a les façanes i els terrats estiguin lliures. Suposant un estalvi d’energia, d’espai, de costos i de emissions.
Pels que no vareu poder assistir, sempre podeu fer-ne la visita virtual  a la estació de Tànger.

No molt lluny d'allí (de fet a quatre carrers) està el Twenty-tú Hi-Tech ecoHostel. Es tracta d'un alberg pioner en l’ús de les noves tecnologies i que està connectat al sistema de Districlima.
La visita va començar amb una explicació a càrrec del Daniel Pérez, que ens va exposar perquè aquest alberg és el primer de  Barcelona en obtenir la classificació A en eficiència energètica segons els estàndars europeus. A més de fer servir l'energia subministrada a través de Districlima per la climatització i l'aigua calenta sanitària, disposen d'un sistema de recuperació d’aigües grises que els permet reutilitzar l'aigua de dutxes i rentamans per les cisternes gràcies a un petit equipament de depuració biològic.

Les habitacions, sales, passadissos,... tenen sistemes de temporització i estalvi d’energia amb il·luminació mitjançant la tecnologia LED. La façana compta amb un sistema de ventilació i les finestres de les habitacions incorporen uns vidres especials que absorbeixen la radiació solar.
Com el seu nom indica (Hi-Tech) la tecnologia està molt present en aquest equipament hoteler on tots els sistemes es controlen de manera domòtica i se'n fa seguiment del consums en temps real a través d'un programa informàtic per optimitzar-los.
Després de la explicació vam fer un recorregut per les instal·lacions i habitacions de l’alberg, veient tots els aspectes prèviament explicats. Com segur que hem oblidat d'explicar uns quants, us convidem a curiosejar el següent video.

Sistemes de reaprofitament d’aigües grises i pluvials a les nostres llars

Fins que no obrim l’aixeta i comprovem que no brolla aquest preciós líquid no ens adonem de l’imprescindible i valuosa que és l’aigua.

A indrets com els de la conca del Mediterrani en el que l’aigua escasseja tant, ens adonem de que l’aigua que llencem cada que tirem de la cadena del vàter és aigua potable? O que fem servir aquesta mateixa aigua de boca per fregar el terra o regar?

En Jordi Lluis Huguet és farmacèutic de formació, coordinador de l’Aula de l’aigua i un extraordinari divulgador i coneixedor d’aquesta matèria que no només ens va parlar dels perquès si no també dels coms. Com reduir el consum d’aigua? I a partir d’aquesta pregunta i algunes dades del consum a Barcelona i al món es va desfermar un diàleg molt fructífer entre els assistents.

Tot i els comentaris sobre sistemes ja fossin més simples com recollir l’aigua de la banyera o de la dutxa per fregar, la cisterna o similars o tecnològicament més complexos, una cosa si es va fer patent. Per  a que un sistema de reaprofitament d’aigües ja siguin grises o pluvials sigui eficient al 100% s’ha de preveure ja en el mateix projecte de construcció de la casa, establint unes conduccions que “impulsin” aquestes aigües aprofitant al màxim la gravetat i després de passar per la teulada,  terrat o jardí puguin anar a parar a uns dipòsits que després la dosifiquin per als usos prevists amb o sense un petit tractament.

Els secrets de les etiquetes dels aliments envasats

El dijous 31 va tenir lloc aquesta segons conferència, a càrrec de Claudi Mans, i coorganitzada novament amb la Fàbrica del Sol. Aquesta vegada el tema es centrava en els aliments, però concretament aquells que comprem envasats a les botigues i supermercats d'arreu.

La xerrada va començar amb la polèmica que ha sortit a Irlanda on es va denunciar que a les hamburgueses hi havia carn de cavall. Hem de saber llegir les etiquetes ja que una hamburguesa es un preparat càrnic que pot venir de diferents tipus de carn a més d’altres substàncies como conservants, antioxidants,... També va sorgir una polèmica respecte aquests últims, ja que s’usaven additius en forma de sulfits per evitar l’oxidació de la carn. Està permès el seu ús però, encara que sigui en petites quantitats, són àmpliament utilitzats, i és fàcil passar-se del límit de ingesta.

El tema dels additius és molt polèmic per això us sugerim aquesta web on hi ha molta informació sobre el tema.

Sobre l’etiquetatge es va subratllar no fer mai cas a la publicitat, només a la informació nutricional.

En la etiqueta trobarem el nom del producte, no només la marca i els ingredients, sempre col·locats de més a menys quantitat. La proporció no és obligatòria si no es que a la publicitat es destaquen certs ingredients. La publicitat pot ser enganyosa, sempre ens hem de fixar en la etiqueta per a saber realment el que comprem.

Per a més informació sobre les etiquetes us deixem uns enllaços que amplien informació.

La primera informació que us deixem és de la web de l'agència catalana de seguretat alimentària on podreu ampliar informació no només sobre etiquetatge sinó també sobre legislació, informació nutricional, distintius de qualitat fins i tot sobre transgènics.

També us deixem un video sobre l'etiquetatge dels productes envasats i un altre video sobre productes frescos i envasats.

I per últim us deixem una guía de l’etiquetatge alimentari realitzada per l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya.

El secret de les etiquetes dels productes de la llar

El passat dijous 24 va tenir lloc aquesta conferència, a càrrec de Claudi Mans, catedràtic del Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona i autor del llibre "Els secrets de les etiquetes. La química dels productes de casa". Va ser una activitat coorganitzada amb la Fàbrica del Sol.

Es va parlar de dos productes exclusivament; dels cosmètics i dels detergents, el que fem servir més a casa.

Els cosmètics són productes per a la pell que no penetren més enllà de la epidermis. 

Està acordat que tots els cosmètics tinguin les etiquetes de ingredients en anglès i en paraules iguals per a tot el món. Això és degut a que no va dirigit a l’usuari sinó als toxicòlegs de tot el món, per possibles problemes de ingestió.

Us heu fixat algun cop, en els vostres cosmètics, en el símbol que tenen, com el de la imatge? 
Sabeu que significa? Aquest símbol t’indica quan aguantarà aquest cosmètic des de el moment en que l’obres. 

Dels detergents en vam tenir poc temps per parlar-ne, ja que els cosmètics van donar peu a varies preguntes. En els detergent és important saber que les empreses no estan obligades a posar tots els ingredients que conté el producte, però si les quantitats dels que identifiquen encara que entre unes franges aproximades.

Per últim es va parlar de les ecoboles. Si en voleu saber més informació entreu aquí: http://www.angel.qui.ub.es/mans/Documents/Textos/20100414%20Bolas%20lavado.pdf

Com vam tenir poc temps i van quedar moltes preguntes enlaire, si voleu fer una consulta per a més informació contacteu amb l’Aula Ambiental de Sagrada Família o amb la Fàbrica del Sol i os les resoldrem.

Activitats hivern 2013

Un trimestre (i any) més tornem a ser aquí per informar-vos de les activitats que aquest trimestre organitzem des de l'Aula Ambiental de la Sagrada Família. En aquest nova programació trobareu activitats relacionades amb dos del nous objectius de l'Agenda 21 de la ciutat o Compromís Ciutadà per a la Sostenibilitat 22 que just acabem d'estrenar després de tot un any (i procés) de revisió i reflexió. 

Dilluns vinent donem el tret de sortida a les inscripcions. 

Recordeu que són activitats gratuïtes però de places limitades així que esteu a l’ aguait. Si voleu saber quines són les teniu a la dreta d'aquest post. Per descarregar-vos el pdf cliqueu aquí.