Després d’un primer intent que es va haver d’anul·lar per motius
de seguretat (quan hi ha episodis de pluges no podem visitar ni clavegueres ni dipòsits
de regulació d’aigües), una vintena llarga de ciutadans ben equipats amb gorreta per
recollir el cabell, casc, guants i acompanyats per una parella d’operaris a més
de l'educadora de la Fàbrica del Sol, van poder fer un passeig per una part invisible
però imprescindible de la ciutat.
I és que sota el districte de l'Eixample s’estenen més de 200
kms del sistema de clavegueram de Barcelona. No us penseu que els vam recórrer
tots 200, només els trams compresos entre un parell dels carrers més cèntrics
de l’Eixample però que ens va servir per fer-nos una bona idea de tot aquest
entramat de rius i rierols per on circulen les aigües grises de la nostra urb.
Contràriament al que hom pugui pensar, el sistema de
clavegueram eixamplí no és obra d’en Cerdà si no de l’enginyer Pere Garcia
Faria. L’obra de Cerdà preveia alguns col·lectors de recollida per les aigües de pluja però no la canalització de les procedents dels edificis. El que avui en dia és quelcom lògic, construir la xarxa del subsòl i després els edificis, no ho era tant en
aquella època, en la que l’habitual era que tots els residus orgànics
humans acabessin en un pou negre.
El que més va xocar als assistents va ser la netedat del
lloc i la relativa poca olor, i és que el tram visitable té trampa donat que
està adaptat per fer-hi aquestes visites i els operaris van passar l'escombra abans d'atendre'ns.
 |
| Tram del col·lector d'Aragò amb Enamorats (no és el que vam visitar!!) Foto: Fototeca CLABSA |
A través dels embornals dels carrers i els claveguerons dels
edificis arriben a les clavegueres, i més tard als col·lectors, tot allò que els
ciutadans llencem pels desaigües. Així que és important pel bon manteniment i funcionament
de les conduccions, tan les particulars com les de la ciutat, no llençar-hi sòlids (cal
recordar que el vàter no és una paperera) o altres materials com per exemple, els
olis (que cal dur-los als punts verds).
Fins no fa massa anys, tot el que recollia aquest sistema
subterrani anava a parar directament al mar sense tractar a través d’un emissari submari que entrava diversos quilòmetres mar endins. Per sort les coses han canviat i
allò que diàriament circula per aquests canals es dirigeix cap a les
depuradores del Besòs o del Prat del Llobregat i només un cop depurada,
l'aigua es retorna al medi.
No hem d'oblidar que l’aigua és un bé escàs (especialment
en el nostre clima) que cal cuidar. Malgrat totes les instal·lacions i processos
tecnològics que disposem, sempre serà millor prevenir que curar. Per que no és
més net qui més neteja si no qui menys embruta.
Si voleu visitar les clavegueres en grup, podeu adreçar-vos
a la Fàbrica del Sol per sol·licitar-ne una visita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada