Finalment tanta preocupació pel extraviament d’algun
assistent va donar fruits: ningú es va perdre de camí a l’entrada de l’espai natural del
Remolar-Filipines, la qual cosa ens anima a tornar-hi pel nostre compte
(recordeu que l’entrada és lliure i gratuïta tot l’any excepte els dilluns, que
és tancat).
Les primeres expressions eren de grata sorpresa i benestar:
“Oh, quina tranquilitat i quants ocellets que s’escolten!” Tot i que cada pocs minuts un avió ens
interrompia amb el seu soroll eixordador, és veritat que l’ambient que es
respirava a la capçalera de la Vidala era del tot diferent, gairebé podries
qualificar-lo de “exòtic”.
A més, ja des del començament ens van sobrevolar els primers
bernats
pescaires (Ardea cinerea) i el nou punt d’observació ens va donar
l’oportunitat d’escoltar les primeres explicacions del Lisandro Nahuel, sobre
la formació geològica del delta i de la importància naturalística d’aquest
indret.