Biodiversitat a prop de casa: visita al Delta del Llobregat

Finalment tanta preocupació pel extraviament d’algun assistent va donar fruits: ningú es va perdre de camí a l’entrada de l’espai natural del Remolar-Filipines, la qual cosa ens anima a tornar-hi pel nostre compte (recordeu que l’entrada és lliure i gratuïta tot l’any excepte els dilluns, que és tancat).

Les primeres expressions eren de grata sorpresa i benestar: “Oh, quina tranquilitat i quants ocellets que s’escolten!” Tot  i que cada pocs minuts un avió ens interrompia amb el seu soroll eixordador, és veritat que l’ambient que es respirava a la capçalera de la Vidala era del tot diferent, gairebé podries qualificar-lo de “exòtic”.

A més, ja des del començament ens van sobrevolar els primers bernats pescaires (Ardea cinerea) i el nou punt d’observació ens va donar l’oportunitat d’escoltar les primeres explicacions del Lisandro Nahuel, sobre la formació geològica del delta i de la importància naturalística d’aquest indret.

Realment és una època fantàstica per visitar-lo: la temperatura és molt agradable i si no agafes un dia de pluja i/o vent, et trobes que no hi ha mosquits, que ens visiten els ocells migradors que vénen del sud i que alguns que marxaran al nord encara no ho han fet i resulta que coincideixen a les zones humides del nostre país una biodiversitat altíssima.

Això sí, hem de tenir paciència, i no podem esperar que els animalons vagin desfilant per davant nostre.  De totes maneres, la biodiversitat és tan gran que quan no pots contemplar uns ànecs blancs (Tadorna tadorna) descansant a l’altra banda o el xoriguer (Falco tinunculus) fent l’aleta, sempre pots parar atenció a insectes com les estilitzades libèlul·les o a plantes tan vistoses com els gladiols (Gladiolus sp.)  o orquídees com la Serapia parviflora.

Vam parlar d’espècies exòtiques introduïdes com la tortuga de Florida (Trachemis scripta) que ha desplaçat críticament la nostra tortuga de rierol (Mauremys leprosa) o el cranc americà (Procambarus clarkii) que ha fet el mateix amb el cranc de riu ibèric (Austropotamobius pallipes lusitanicus).

Algú va recordar que aquest paratge des que l’ocupava el càmping de “El Toro Bravo” i després amb la construcció de la tercera pista de l’aeroport.

Xino xano vam arribar al punt d’informació del parc, on ens vam poder informar dels darrers avistaments d’espècies més rares o vistoses i vam estar de sort: un grup de becs planers (Platalea leucorodia) “ens estaven esperant” a la bassa dels Pollancres, mentre que a la Maresma podríem observar les espècies més comuns d’aquesta època de l’any: abellerols (Merops apiaster), cames llargues (Himantopus himantopus), corriols petits (Charadrius hiaticula), els morells cap-roig (Aythya ferina) o la mascota del Consorci dels Espais Naturals del Delta del Llobregat: el martinet menut (Ixobrychus minutus).

Cada cop que vas a un espai natural has d’estar amb els ulls ben oberts i si pares molta atenció o bé preguntes (en veu molt baixeta) als naturalistes que trobis als aguaits quines observacions destaquen, segur que te’n vas amb una gran sorpresa: aquesta vegada vam poder observar un fet tan tendre com impactant, un cabusset (Tachybaptus ruficollis) que duia 2 pollets al llom i nedava tot explorant pels volts del seu niu surador (fan un tipus de niu que mai s’inunda per què sura damunt l’aigua lligat a les canyes, tota una obra d’enginyeria).

Gràcies a l’entrenada oïda del Lisandro també vam identificar balquers (Acrocephalus arundinaceus), mallerengues cuallargues (Aegithalos caudatus) o les pudentes puputs (Upupa Epops).

Finalment, un grupet que no teníem moltes presses encara ens vam poder atansar al quart i cinquè grans biòtops que ens ofereix aquest espai natural: la pineda litoral i la platja verge. Lliris de mar (Pancratium maritimum), una parella de cabussons emplomallats (Podiceps cristatus) i una remor seguida a la superfície de l’aigua de la Riera de Sant Climent que molt bé podrien ser llobarros (Dicentrarchus labrax) fent la fresa ens van posar un agradable comiat.