Biodiversitat a prop de casa: visita al Delta del Llobregat

Finalment tanta preocupació pel extraviament d’algun assistent va donar fruits: ningú es va perdre de camí a l’entrada de l’espai natural del Remolar-Filipines, la qual cosa ens anima a tornar-hi pel nostre compte (recordeu que l’entrada és lliure i gratuïta tot l’any excepte els dilluns, que és tancat).

Les primeres expressions eren de grata sorpresa i benestar: “Oh, quina tranquilitat i quants ocellets que s’escolten!” Tot  i que cada pocs minuts un avió ens interrompia amb el seu soroll eixordador, és veritat que l’ambient que es respirava a la capçalera de la Vidala era del tot diferent, gairebé podries qualificar-lo de “exòtic”.

A més, ja des del començament ens van sobrevolar els primers bernats pescaires (Ardea cinerea) i el nou punt d’observació ens va donar l’oportunitat d’escoltar les primeres explicacions del Lisandro Nahuel, sobre la formació geològica del delta i de la importància naturalística d’aquest indret.

El Delta del Llobregat, tan a prop i tan desconegut

Després de la presentació de la Thais que ens va ajudar a ubicar-nos dins l’objectiu 1 de l’agenda 21 local de Biodiversitat: del verd urbà a la renaturalització de ciutat, en Raúl Bastida ens va presentar un importantíssim espai natural que tenim a tocar de la ciutat de Barcelona: El delta del Llobregat en tota la seva extensió, no només la seva desembocadura o els espais que han aconseguit protegir-se.

Un cop ubicats geogràficament i històrica, en Raúl va parlar-nos del delta seguint l’analogia tan visual dels colors del delta:

• El delta blau: el que van trobar els romans sota les aigües del Mediterrani
• El delta groc: ja que durant molts segles, el delta va ser inhòspit per a les persones (amb freqüents brots de malalties com la malària) i sent de secà en no poder-s’hi fer regadiu.
• El delta verd després de construir els dos grans canals: el de la dreta i el de la Infanta i descobrir-se l’aqüífer profund a uns 60 metres de fondària.
• El delta gris en que s’estan convertint tantes àrees que es van urbanitzant a marxes forçades i acollint grans indústries com La Seda o la Damm.

Taller d'extracció de llavors

La Revolució Verda de mitjans del segle passat va suposar una profunda transformació de l’agricultura que tradicionalment venia practicant la humanitat. Les novetats científiques i tecnològiques van aconseguir uns cultius més productius i una menor necessitat de mà d’obra al camp, però l’extensió d’uns tipus de maquinària, monocultius (de varietats uniformes i econòmicament més rentables), fertilitzants i plaguicides van condemnar també gran part de la riquesa de plantes comestibles cultivades.  

Aquesta biodiversitat conreada, formada per varietats d’horta que en llarg dels segles s’havien adaptat a un territori, unes condicions climàtiques o a unes pràctiques agrícoles, ha tornat a prendre importància i diferents entitats i organitzacions treballen per recuperar-les, per mantenir aquesta riquesa genètica heretada que, de fet, és  la nostra millora assegurança alimentària en un món pendent del canvi climàtic.

Cada vegada són més conscients i volem tenir més control sobre el que mengen. A la ciutat de Barcelona van reproduint-se iniciatives ciutadanes de compra directa a pagès a través de cooperatives i grups de consum. Però també hi ha qui va més enllà i, ni que sigui com a passatemps, fa petits cultius en l’àmbit domèstic, ja sigui al balcó de casa en unes jardineres o a la terrassa en una taula de cultiu. Iper que no hi ha millor manera de valorar i prendre consciencia que fer-s’ho un mateix/a.

Des de l’Aula Ambiental vam plantejar realitzar un petit taller en el que es poguessin donar les pautes bàsiques per poder plantar i recollir les llavors dels propis cultius i de com conservar-les fins la següent temporada de sembra.

De la mà de la Verònica de Llavors a grapats a més d’identificar diferents tipus de llavors, vam aprendre trucs i consells per extreure i conservar llavors. Coses com tenir present quin tipus de pol·linització té la planta (si s’autopol.linitza o té pol·linització creuada), guardar distàncies per evitar encreuaments que ens fessin perdre les característiques que volem conservar, quan s’han d’extreure les llavors, quines o d’on agafar-les i no oblidar deixar assecar ben bé les llavors però mai directament al sol.