En Ramon Tarridas és pescador amb molta
experiència i ens ha explicat l’estreta vinculació que hi ha entre la pesca
artesanal i el consum responsable amb el medi marí.
Només a la llotja de La
Selva de Mar s’hi pesquen 120 espècies. Uns de pelàgics (els de la superfície),
altres nectobentònics i els que viuen enganxats al fons (els bentònics). Hem après que cada espècie s’hauria de capturar amb un art
de pesca diferent i en una època diferent si volem allunyar el fantasma de
l’extinció i per tant, de l’exhauriment de recursos. Ens ha posat l’exemple del
palangre en el que hi haurem de posar gambes en un tipus d’ham especial si vull
treure daurades.Que hem d’assumir que no sempre que sortim amb la barca
pescarem, perquè hi poden confluir moltes condicions com els corrents, la
meteorologia, les migracions naturals... que poden fer que tornem a port de
buit.
En Ramon va insistir en que el més important del peix és que
sigui fresc, pescat del dia i no tant l’espècie en concret. Per exemple, el peix
que a les parades se’ns presenta com lluç, Merluccius merluccius, hi ha vegades
que no ho és per que hi ha moltes espècies. Per això és tant important reclamar
l’etiqueta unificada europea en la que no només ens informi de l’espècie real
sinó també el lloc de procedència o l’art amb que va ser capturada.
Però de moment tant en Ramon Tarridas com la Lydia
Chaparro (coordinadora de divulgació d’OCEAN2012 i membre d’Ecologistas en
Acció) han coincidit en celebrar la victòria europea que ha constituït el Comitè
de Cogestió del Sonso, un model a seguir per tot el món pesquer si volem
poder pescar menys i guanyar més futur. Després de 30 anys de declivi en la pesca artesanal, ara ja
sabem que el canvi és possible.
