dimarts, 14 de maig del 2013

Tot el que cal saber per ser un/a consumirdor/a responsable de peix


En Ramon Tarridas  és pescador amb molta experiència i ens ha explicat l’estreta vinculació que hi ha entre la pesca artesanal i el consum responsable amb el medi marí.

Només a la llotja de La Selva de Mar s’hi pesquen 120 espècies. Uns de pelàgics (els de la superfície), altres nectobentònics i els que viuen enganxats al fons (els bentònics). Hem après que cada espècie s’hauria de capturar amb un art de pesca diferent i en una època diferent si volem allunyar el fantasma de l’extinció i per tant, de l’exhauriment de recursos. Ens ha posat l’exemple del palangre en el que hi haurem de posar gambes en un tipus d’ham especial si vull treure daurades.Que hem d’assumir que no sempre que sortim amb la barca pescarem, perquè hi poden confluir moltes condicions com els corrents, la meteorologia, les migracions naturals... que poden fer que tornem a port de buit.

En Ramon va insistir en que el més important del peix és que sigui fresc, pescat del dia i no tant l’espècie en concret. Per exemple, el peix que a les parades se’ns presenta com lluç, Merluccius merluccius, hi ha vegades que no ho és per que hi ha moltes espècies. Per això és tant important reclamar l’etiqueta unificada europea en la que no només ens informi de l’espècie real sinó també el lloc de procedència o l’art amb que va ser capturada.

Però de moment tant en Ramon Tarridas com la Lydia Chaparro (coordinadora de divulgació d’OCEAN2012 i membre d’Ecologistas en Acció) han coincidit en celebrar la victòria europea que ha constituït el Comitè de Cogestió del Sonso, un model a seguir per tot el món pesquer si volem poder pescar menys i guanyar més futur. Després de 30 anys de declivi en la pesca artesanal, ara ja sabem que el canvi és possible.

Certament hi ha moltes contradiccions en aquest món:
  • Als mercats sempre hi ha peix però Espanya, per exemple, el dia 15 de maig ja haurà esgotat la seva reserva de peix anual.
  • Estem desforestant països sencers per alimentar la indústria de l’aqüicultura.
  • El 80 % de les embarcacions a Europa són artesanals. Malgrat tot, hi ha hagut una sobreexplotació a nivell mundial. El 50% a l’Atlàntic i el 82% al Mediterrani.
  • Hi ha pesqueries que rebutgen el 90% d’allò que pesquen.
  • Molt països del tercer món han venut gran part de la seva riquesa d’explotació pesquera als països rics.
  • Molts pescadors afirmen que la sobreexplotació és una invenció dels ecologistes
  • Peixos com el seitó tenen una mida mínima legal inferior a la mida a la que han d’arribar per ser madurs sexualment.

Els ponents ens han exposat molts dels paranys del funcionament del complex engranatge de l’economia especulativa que ens ha dut a la sobreexplotació dels nostres mars i oceans:
  • L’etiquetatge fraudulent. Les autoritats sempre s’han negat a obligar posar el nom científic del peix o l’art de pesca a les etiquetes juntament amb el preu.
  • La traçabilitat (seguiment que es fa d’un productes) es perd ja a Mercabarna.
  • Els inspectors han d’anar acompanyats d’una parella de mossos per protegir-los de coaccions i amenaces.
  • Els descartats arriben a ser d’un 42% en pesca industrial mentre que en artesanal es redueix a un 3% i acaben d’aprovar una llei que no ho afronta.
  • Les mateixes quotes pesqueres han acabat pervertint l’objectiu primer que era la conservació de la vida al mar.

Com a resultat, només un 3% del peix és de consum responsable.
La bona notícia és que el mar segueix tenint una gran capacitat de regeneració.

A continuació ens van donar llistes d’espècies sobreexplotades com l’aurada, el llenguado, el lluç o la sardina i d’altres en perill d’extinció, com l’anguila, l’esturió, el nero, el bacallà, el salmó, el xanguet, la tonyina o els taurons i les rajades. Moltes ONG i organitzacions ecologistes estan treballant molt per conservar-les.

I com a consumidors podem:
  1. Deixar de consumir tant de peix i diversificar-ne les espècies
  2. Exigir un bon etiquetatge
  3. Valorar la pesca de proximitat i artesanal que és més sostenible
  4. Preguntar al peixater/a tot allò que ens calgui

Per mirar de donar una cop de mà, us deixem alguns enllaços que us poden ser molt útils.
Calendari de temparada de peix
Guia de consum responsable de marisc


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada