Xerrada "Alimentació, salut i medi ambient"

La Magda Gasull, investigadora del Grup de Recerca en Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona va fer aquesta xerrada en la que va exposar l'estat actual de les investigacions sobre la presència de compostos tòxics persistents als aliments i dins el cos dels habitants de Barcelona i Catalunya.

En primer lloc es van explicar breument la gran quantitat i diversitat de compostos que ens poden afectar a través de la dieta i que tendeixen a acumular-se al cos humà. Els compostos poden provenir de moltes fonts (edulcorants, dioxines, compostos orgànics persistents, retardants de flama, pesticides) i d'aquí la complexitat de mesurar-los i avaluar-los.

La Magda va explicar alguns dels darrers estudis sobre la presència d'aquests compostos en la nostra dieta. Alguns d'aquests estudis mesuren la presència dels compostos en els aliments (estudis de dieta) mentre que altres, mitjançant anàlisis de sang, mesuren directament la presència d'aquests elements als nostres cosos.

Es va destacar com la majoria dels compostos tendeixen a acumular-se als aliments greixosos, de forma que els aliments làctics, i certs tipus de carn i peix són els que més quantitat de components acumulen (hexaclorobenzè, PCBs, COPs, etc.). Això fa que alguns productes, com el DDT, prohibit fa més de 30 anys, es trobi encara en els nostres cosos. Així, s'estima que un 97% dels tòxics que ingerim es troben en aquests aliments més greixosos. Un dels aspectes que més cridà l'atenció és la presència d'aquests compostos en la llet materna, encara que la ponent va destacar que en tot cas sempre continua sent més recomanable la llet materna, ja que tots els aventatges que suposa pel nadó superen àmpliament els riscos.

Captura de pantalla de l'aplicació
Ribefood

A la web de l'Agència Catalana de Segureta Alimentària es poden trobar estudis amb aquestes i altres dades. D'altra banda, el programa "Salvados" va emetre recentment una entrevista a Miquel Porta, Doctor en Biologia i Investigador a l'IMIM en el què explica alguns d'aquests casos.

Per últim, els estudis de la presència de tòxics al nostre cos que desenvolupa l'IMIM demostre com pràcticament tots els habitants de Barcelona tenen presència de com a mínim un compost tòxic a la sang, sent habitual tenir-ne entre 10 i 12. S'ha mesurat també una important disminució al llarg dels darrers anys.

La xerrada va concloure amb un exemple pràctic de l'aplicació Ribefood (Riscos i beneficis de la nostra alimentació). Desenvolpada per la Universitat Rovira i Virgili, és una aplicació per a mòbils d'ús senzill que permet avaluar la nostra ingesta de contaminants a partir de la presència dels diferents aliments a la nostra dieta.

Post tertúlia "Convidats tòxics a casa" II: Purificadors d’aire molt verds

Cercant quines especies de plantes eren les més recomanades per ajudar-nos a eliminar productes tòxics volàtils en espais tancats, hem trobat que la NASA ha realitzat diversos estudis demostrant que les plantes de interior tenen un efecte descontaminat amb resultats rellevants. 

Hi ha plantes que eliminen en poques hores i en més d’un 80% substàncies tòxiques com el bencé o el tricloroetilè (substàncies presents en fibres, tintes, dissolvents i pintures). I no només això, fins hi tot tenen un top 10 de plantes purificadores atenent a la seva capacitat per eliminar vapors químics, la seva resistència a insectes i facilitats de manteniment. 

Contaminació Atmòsferica

L’Alfred Bellès, president de MartorellViu ens ha proposat reflexionar sobre una temàtica d’actualitat (tot just avui se’n feien ressò novament alguns diaris) a la que possiblement no donem massa importància en el nostre dia a dia però que poc a poc esdevindrà vital, saber què respirem.

I és que, estadísticament, la majoria de nosaltres morirem degut a causes derivades de la mala qualitat de l’aire. Així doncs, no em direu que el tema no és de primera magnitud, i especialment, si pensem en les diferents maneres d’evitar produir-ne però no podem oblidar que, difícilment podrem evitar respirar-la i per tant, patir-ne les conseqüències.

El nostre ponent ens va il·lustrar amb el seu domini científic però fent-ho d’allò més entenedor per a tothom, posant exemples molt propers i fent comparacions que van fer fàcils conceptes tan aparentment complicats com: ppm (partícules per milió), acidificació o edificis malalts. Podeu consultar la presentació de la tertúlia.

Evidentment, també ens va recordar l’altre cara de la moneda: les mesures que podem prendre nosaltres o estan prenent les administracions per preveure o, com a mínim, reduir  els efectes.