Com tots sabem,
existeixen persistentment i de forma creixent, una multitud de problemes a
nivell global en temes relacionats amb l’aigua. Només a casa nostra, podem
citar:
- Els llots
tòxics de Flix
- Els runams
salins a la conca del Llobregat
- Llits de rius
assecats com el Gaià
- Transvassaments
sobredimensionats d’aigua per a l’agricultura, com el Segarra-Garrigues
- Conexions
entre conques llunyanes per l’ús de boca com la Ter-Llobregat
- Privatitzacions
a gran escala de la gestió de l’aigua
- Rius com el
Besós que van ser declarats “morts” judicialment en el seu dia
L’Annelies
ens ha donat una bona panoràmica de tots aquests assumptes aportant la seva
intensa experiència com a presidenta, coordinadora i consultora tècnica a la Xarxa
per una Nova Cultura de l'Aigua
des del 2008 o també des d’Ecologistes en acció fent seguiment de les polítiques
de gestió de l’aigua a Catalunya i la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua a nivell Europeu, o participant
al grup de treball de l’European Environmental Bureau.
Vam poder constatar greus
incompliments de la legislació i contra cadascun d’aquests conflictes s’han
organitzat grups de gent que es forma, informa i lluita.
Per començar ens va posar
la imatge del cicle REAL de l’aigua, amb les intervencions humanes incloses,
alguna cosa semblant a això:
Això de seguida donà peu a
parlar de justícia ambiental, sobirania alimentària, de la qual des de l’Aula intentarem
organitzar-ne alguna activitat relacionada.
Ens vam adonar que el
paràmetre aigua es pot tractar de diferents maneres, totes elles apassionants:
- L’aigua com a
dominació
- L’aigua com a
font de vida
- L’aigua com a
agent econòmic
- L’aigua per a
la ciutadania
- L’aigua il·legal
És viable la participació activa de la ciutadania?
L’Annelies ens diu que
sí, que la informació és poder i per començar hem de requerir tota la
informació que calgui perquè el primer que es privatitza és precisament la
informació. Que hem de vigilar, vigilar de prop les concessions, les
privatitzacions totals o parcials d’aquest recurs que la majoria de cartes
constitucionals del món consideren com a bé públic i dret de tothom.
Perquè, a més, massa
sovint descobrim la “política de les portes” giratòries, en que una elit molt
selecta de directius de les empreses privades provenen del sector públic i a la
inversa. D’aquesta manera i altres, els tresors públics necessaris per a la
vida van passant a mans privades que, òbviament, tan sòls busquen el màxim
benefici econòmic.
El cas d’AGBAR segons les fonts de l’Annelies:
Va tenir 389 milions
d’euros de benefici el 2009. I què ha donat a canvi als seus clients?
o
Deficiències
de servei
o
Opacitat
o
Baixa
qualitat de l’aigua
o
20% de
pèrdues de canonada
o
Càrtel sobre
els preus
o
203 llocs de
treball perduts
o
Increment del
deute públic
Finalment la nostra ponent va voler deixar-nos clar
que no existeix una solució única i aplicable a tots els casos i pobles, per
tant, haurem d’aprendre de totes les experiències prèvies en tots els territoris
en que hi ha hagut iniciatives justes.
Aquest film vol donar a conèixer al mon que "la construcció de telèfons mòbils serveix per finançar la guerra i les màfies del Congo". El director, Poulsen, té un mòbil Nokia i en assabentar-se que incorpora coltan, es presenta a la seva seu per investigar d'on provenen els materials utilitzats i com s'han aconseguit. Aquí no obté cap resposta. Per aquest motiu, viatja fins al Congo seguint el rastre del mineral. Allà, ens mostra un pais en guerra, ple de corrupció i amb grans traves per arribar fins a les mines. Per aconseguir entrar a Bisie sense haver de pagar peatge, ha de fer dues hores amb moto, més dos dies caminant i aportar diferents documentacions.
Al finalitzar la pel·lícula Federico Bogdanowicz, antropòleg amb un màster en primatologia i director executiu a l'Institut Jane Goodall Espanya, ens introduí en el programa de l'Institut i crea un petit col·loqui amb els assistents, tot mostrant imatges del maltractament i de la corrupció que es genera en el procés d'extracció de materials que incorporen mòbils i ordinadors.
Què hi ha darrera la construcció de cada telèfon mòbil? Respostes que ens transporten de viatge a les mines de coltán i al plantejament d'altres preguntes relacionades amb la conservació dels ecosistemes i dels drets humans. (85 minuts. Frank Piasechi Poulsen, 2008). Col·loqui posterior amb la participació de Federico Bogdanowicz, Director executiu a l'Institut Jane Goodall Espanya.
Quina és la vida útil del meu mòbil? Què és l’obsolescència programada? Què té a veure una mina a Galícia amb el meu Iphone? Com es relacionen? De què està fet aquest? Cap a quina situació ens porta el consum sense control de noves tecnologies?Del 3 al 13 de desembre. Exposició cedida per Enginyeria Sense Fronteres. Xerrada inaugural el 3 de desembre a les 19h a càrrec de Míriam Planas, voluntària de la campanya d'Energia i Indústries Extractives d'Enginyeria Sense Fronteres.
Ahir l'Héctor i el Pablo ens ensenyaren com podem arreglar petits electrodomèstics. Els dos són talleristes del Reparat Millor que Nou, un servei de suport i assessorament gratuït per als ciutadans perquè nosaltres mateixos puguem transformar i millorar objectes espatllats o que han quedat antiquats. Es tracta d'una estratègia promoguda per l'AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) per evitar la generació de residus, amb el lema: Sempre és millor REPARAR que comprar un de nou.
Abans de començar a obrir els aparells espatllats, els nostres assistents analitzaren d'on podia sorgir el problema. Per això i amb l'ajuda d'un tester, primer de tot miraren si arribava bé l'electricitat a tot arreu. Després pensaren si podia ser problema de resistència, generant un mal escalfament o bé, si era un problema de motor, un punt difícil d'arreglar.
El passat 24 d'Octubre l'Associació Animal Latitude ens mostrà el documental Por un trago de agua [Brian Woods, 2006], el qual dóna una visió de la greu situació de l'accés a l'aigua. Tocant temes de privatització i explotació d'aquest recurs tant preuat i valuós.
També s'exposen els problemes que comporta una fàbrica de Coca-cola, la qual fa decréixer els nivells dels aqüífers fins el punt que l'ecosistema no es podrà recuperar. I els greus casos de Detroit, on a famílies senceres se'ls hi ha tallat el subministrament d'aigua des de fa mesos i els hi segueixen cobrant un tant.
Potser no tots som prou conscients de la quantitat d'aigua que malgastem i se'ns va per la pica sense utilitzar.
En Josep Ribera, o Jep,
com li agrada que li diguem, és portaveu de Prou
Sal i la Xarxa
per una nova cultura de l’aigua i vàrem
demanar-li que vingués a fer-nos cinc cèntims d’aquesta problemàtica que sabíem
que és greu però no ens imaginàvem fins a quin punt.
Es tracta, no hi ha
dubte, de grans problemes per al futur, que un dia o altre, s’haurà d’abordar
però també es pot esperar a fer-ho quan aquest material s’esgoti o ja no sigui
rendible per a ISRAEL CHEMICALS LIMITED (ICL), la multinacional líder mundial en
producció de fertilizants i productes químics, la sisena del món
en producció de potassa.
Al llarg del temps el foc ha
constituït una eina essencial en la vida de l’ésser humà. Ens ha escalfat, ens
ha il·luminat i ens ha permès cuinar els aliments. No obstant, la típica
foguera que ens podem imaginar des de temps prehistòrics, tenia un gran
inconvenient, el fum. La inhalació dels gasos que es desprenen d’una combustió
és perjudicial per la salut ja que, contenen elements tòxics com poden ser
monòxids de carboni, quitrans i olis, entre d’altres.
Una estufa ens permet, separar la
calor que es desprèn de la combustió dels gasos que no ens interessen respirar
i al mateix temps, gràcies a que tenim concentrat aquest fum, aprofitem
l’energia. Poc a poc i en base a aquesta idea es van anant afegint millores en
el disseny per augmentar el seu rendiment, fins a arribar a les estufes
millorades, els fogonets.
I
ara bé, després de tants conceptes, com
ho apliquem al nostre fogonet?
En conclusió, aquests sistemes ens
permeten utilitzar restes de material vegetal per aconseguir energia. A més,
utilitzem el resultat aportant nutrients als sòls de conreu.
A la segona sessió, el dia 3 d’octubre,
es va traslladar a la pràctica tots els conceptes apressos. Els participants
van construir sense problemes, amb paciència i cura de no tallar-se, els seus
fogonets tot aprofitant llaunes de conserva. Tots varen acabar les seves
creacions i les van provar a l’exterior de l’Aula. A partir d’ara, ja podran
aprofitar la biomassa extreta dels seus horts i zones boscoses pròximes.
