En Josep Ribera, o Jep,
com li agrada que li diguem, és portaveu de Prou
Sal i la Xarxa
per una nova cultura de l’aigua i vàrem
demanar-li que vingués a fer-nos cinc cèntims d’aquesta problemàtica que sabíem
que és greu però no ens imaginàvem fins a quin punt.
Mitjançant una presentació, ens va ajudar a navegar com
si fos a vol d’ocell per totes les
imbricacions a diferents nivells que els abocaments de sal comporten.
Aquí podeu accedir a la
seva presentació publicada i de lliure accés: http://prezi.com/wvd-o1y-jm9l/sal-al-llobregat/
Abans però, va fer unes
breus reflexions sobre els diferents nivells amb els que les persones concebem
i tractem el nostre medi ambient. Ens quedem amb una cita de K. Marx: “No
podrem aconseguir una nova manera de fer les coses si abans no repensem una
altra manera de relacionar-nos amb la natura” i amb un lema més recent “Dream
but don’t sleep”
Respecte al cas concret
de Sallent (d’on prové en Jep) hi ha unes mines de potassa que produeixen 6000
tones de sal cada dia que més tard o més d’hora van a parar a terra, als rius o
al mar. Possiblement haureu passat per alguna de les carreteres que remunten el
Llobregat o el Cardener per Sallent o Súria i heu vist una “muntanya blanca”
voltada de bosc i més gran que la pròpia població:
Aquest és un dels ”elefants
blancs” de la conca del Llobregat que van endinsant-se lentament a la
terrisseria (per allò de “como un elefante en una cacharrería”).
La distribució dels
runams és força preocupant pel que ens costa i per on ens porta, a més de que
les dades són d’allò més opaques.
El runam salí generat per
la mina d’Iberpotash a Sallent el considera el segon gran problema
relacionat amb l’aigua que tenim a Catalunya (el primer és el dels llots tòxics
a Flix) ja que s’ha calculat que el sobrecost de dessalinitzar i potabilitzar
l’aigua per poder-la aprofitar a la nostra xarxa d’aigua de boca és de 3
milions d’euros a l’any.
Aquestes quantitats de
diners no les sufraga l’empresa perquè la seva versió és que la salinitat del
Llobregat és la natural i en cap cas és provocada per aquesta activitat minera,
que, per altra banda ha invertit en mesures preventives per tal que l’aigua de
pluja mesclada amb la muntanya de sal no arribi al riu: una rasa perimetral.
I què se’n fa del que s’extreu?
Bàsicament fertilitzants per a l’agricultura “moderna”, explosius o components de pirotècnia.
Bàsicament fertilitzants per a l’agricultura “moderna”, explosius o components de pirotècnia.
Socialment també és una “patata calenta” perquè 1000 llocs de feina directa i 4000 de indirectes en depenen.
Es tracta, no hi ha
dubte, de grans problemes per al futur, que un dia o altre, s’haurà d’abordar
però també es pot esperar a fer-ho quan aquest material s’esgoti o ja no sigui
rendible per a ISRAEL CHEMICALS LIMITED (ICL), la multinacional líder mundial en
producció de fertilizants i productes químics, la sisena del món
en producció de potassa.
Solucions?
·
Internalitzar
la despesa?
·
Reintroduir
els runams a les mines?
·
No calen
solucions perquè no hi ha problemes?
Jutgeu vosaltres
mateixos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada