XERRADA: Un elefant blanc

En Josep Ribera, o Jep, com li agrada que li diguem, és portaveu de Prou Sal i la Xarxa per una nova cultura de l’aigua i vàrem demanar-li que vingués a fer-nos cinc cèntims d’aquesta problemàtica que sabíem que és greu però no ens imaginàvem fins a quin punt.

Gràcies a la seva dialèctica de naturalesa tan pròxima i didàctica (es nota que s’ha passat la vida dirigint-se a públics tan exigents com l’adolescent) ens ha exposat la visió de conjunt del tema que ens ocupa.

Mitjançant  una presentació, ens va ajudar a navegar com si fos a vol d’ocell  per totes les imbricacions a diferents nivells que els abocaments de sal comporten.

Aquí podeu accedir a la seva presentació publicada i de lliure accés: http://prezi.com/wvd-o1y-jm9l/sal-al-llobregat/

Abans però, va fer unes breus reflexions sobre els diferents nivells amb els que les persones concebem i tractem el nostre medi ambient. Ens quedem amb una cita de K. Marx: “No podrem aconseguir una nova manera de fer les coses si abans no repensem una altra manera de relacionar-nos amb la natura” i amb un lema més recent “Dream but don’t  sleep”

Respecte al cas concret de Sallent (d’on prové en Jep) hi ha unes mines de potassa que produeixen 6000 tones de sal cada dia que més tard o més d’hora van a parar a terra, als rius o al mar. Possiblement haureu passat per alguna de les carreteres que remunten el Llobregat o el Cardener per Sallent o Súria i heu vist una “muntanya blanca” voltada de bosc i més gran que la pròpia població:

Aquest és un dels ”elefants blancs” de la conca del Llobregat que van endinsant-se lentament a la terrisseria (per allò de “como un elefante en una cacharrería”).

La distribució dels runams és força preocupant pel que ens costa i per on ens porta, a més de que les dades són d’allò més opaques.

El runam salí generat per la mina d’Iberpotash a Sallent el considera el segon gran problema relacionat amb l’aigua que tenim a Catalunya (el primer és el dels llots tòxics a Flix) ja que s’ha calculat que el sobrecost de dessalinitzar i potabilitzar l’aigua per poder-la aprofitar a la nostra xarxa d’aigua de boca és de 3 milions d’euros a l’any.

Aquestes quantitats de diners no les sufraga l’empresa perquè la seva versió és que la salinitat del Llobregat és la natural i en cap cas és provocada per aquesta activitat minera, que, per altra banda ha invertit en mesures preventives per tal que l’aigua de pluja mesclada amb la muntanya de sal no arribi al riu: una rasa perimetral.

I què se’n fa del que s’extreu?

Bàsicament fertilitzants per a l’agricultura “moderna”, explosius o components de pirotècnia.

Socialment també és una “patata calenta” perquè 1000 llocs de feina directa i 4000 de indirectes en depenen.

Es tracta, no hi ha dubte, de grans problemes per al futur, que un dia o altre, s’haurà d’abordar però també es pot esperar a fer-ho quan aquest material s’esgoti o ja no sigui rendible per a ISRAEL CHEMICALS LIMITED (ICL), la multinacional líder mundial en producció de fertilizants i productes químics, la sisena del món en producció de potassa.

Solucions?

·         Internalitzar la despesa?

·         Reintroduir els runams a les mines?

·         No calen solucions perquè no hi ha problemes?

Jutgeu vosaltres mateixos.