L’Evan Marks, treballador del CREAF, i
la Mercè Jara, llicenciada en Belles Arts, ens ensenyaren a construir estufes
de gasificació. Tornant a donar vida a llaunes de conserva, aquests nois saben
com fer un fogonet per cuinar, tot aprofitant restes de biomassa (branquillons,
restes vegetals, pelet,...).
Al llarg del temps el foc ha
constituït una eina essencial en la vida de l’ésser humà. Ens ha escalfat, ens
ha il·luminat i ens ha permès cuinar els aliments. No obstant, la típica
foguera que ens podem imaginar des de temps prehistòrics, tenia un gran
inconvenient, el fum. La inhalació dels gasos que es desprenen d’una combustió
és perjudicial per la salut ja que, contenen elements tòxics com poden ser
monòxids de carboni, quitrans i olis, entre d’altres.
Com
podem solucionar aquest problema?
Una estufa ens permet, separar la
calor que es desprèn de la combustió dels gasos que no ens interessen respirar
i al mateix temps, gràcies a que tenim concentrat aquest fum, aprofitem
l’energia. Poc a poc i en base a aquesta idea es van anant afegint millores en
el disseny per augmentar el seu rendiment, fins a arribar a les estufes
millorades, els fogonets.
- Carbó vegetal: Una cambra d’aire entra inferiorment creant una corrent que millora la combustió, així tanquem l’escapament del gas.
- Rocket: La seva forma allargada permet constrènyer els gasos, concentrant la combustió i provocant que tots ells es cremin.
- TLUD (Top-Lit Up-Draft): Gràcies al ventilador que porta incorporat es pot controlar la flama. El seu objectiu principal és carbonitzar la matèria provocant una reducció d’oxigen.
- T-char: Desenvolupada per enginyers, com el conegut Alexis Belonio, i utilitzada per a la crema de les clofolles d’arròs.
S’ha
descobert que el resultat sobrant extret d’algunes estufes i que és molt
semblant al carbó vegetal ens pot ser de gran utilitat. Es tracta del biochar, resultat de la piròlisis, un procés
químic que actua per descomposició tèrmica de biomassa. Pot dur-se a terme a
piles de terra, com les carboneres que es crea per una combustió lenta o bé per
un procés ràpid de gasificació com el que fan les estufes o fogonets.
Fa
molts anys el que ara anomenem biochar,
ja era font d’interès en cultures indígenes que utilitzaven el carbó vegetal
per enriquir els sòls de cultiu. Sense anar gaire lluny, a Catalunya, es feien
els formiguers, unes piles de terra que cobrien la collita sobrant, l’encenien
i obtenien aquest co-producte per barrejar amb el sòl.
En
resum, entre d’altres beneficis,
observem que el biochar ens aporta: Una
millora en les propietats del sòl de cultiu.
- Un increment del carboni que conté el sòl, ja que ajuda a segrestar CO2. Pot ser un bon sistema per contrarestar l’excés d’aquesta molècula a l’atmosfera.
- Novament calor si l’utilitzem com a carbó per escalfar o cuinar.
- Ser un co-producte per a processos tecnològics: electricitat, retroalimentació del sòl...
El
nostre nou invent funcionarà gràcies a la microgasificació,
un procés que ens dóna com a resultat la producció de gas i no de fums, tot
utilitzant biomassa i obtenint biochar.
En conclusió, aquests sistemes ens
permeten utilitzar restes de material vegetal per aconseguir energia. A més,
utilitzem el resultat aportant nutrients als sòls de conreu.
Amb tot plegat i traslladat a cada
situació, potser podríem fer front a problemes tan grans com la desforestació.
A la segona sessió, el dia 3 d’octubre,
es va traslladar a la pràctica tots els conceptes apressos. Els participants
van construir sense problemes, amb paciència i cura de no tallar-se, els seus
fogonets tot aprofitant llaunes de conserva. Tots varen acabar les seves
creacions i les van provar a l’exterior de l’Aula. A partir d’ara, ja podran
aprofitar la biomassa extreta dels seus horts i zones boscoses pròximes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada