Construcció d’estufes de gasificació

L’Evan Marks, treballador del CREAF, i la Mercè Jara, llicenciada en Belles Arts, ens ensenyaren a construir estufes de gasificació. Tornant a donar vida a llaunes de conserva, aquests nois saben com fer un fogonet per cuinar, tot aprofitant restes de biomassa (branquillons, restes vegetals, pelet,...).

La majoria dels assistents estaven interessats en l’ecologia i la biomassa, molts altres tenen segones residències a prop d’una zona boscosa. També hi havia instal·ladors que busquen alternatives al problema energètic, biòlegs, enginyers i gent amb petits horts.

Al llarg del temps el foc ha constituït una eina essencial en la vida de l’ésser humà. Ens ha escalfat, ens ha il·luminat i ens ha permès cuinar els aliments. No obstant, la típica foguera que ens podem imaginar des de temps prehistòrics, tenia un gran inconvenient, el fum. La inhalació dels gasos que es desprenen d’una combustió és perjudicial per la salut ja que, contenen elements tòxics com poden ser monòxids de carboni, quitrans i olis, entre d’altres.

Com podem solucionar aquest problema?

Una estufa ens permet, separar la calor que es desprèn de la combustió dels gasos que no ens interessen respirar i al mateix temps, gràcies a que tenim concentrat aquest fum, aprofitem l’energia. Poc a poc i en base a aquesta idea es van anant afegint millores en el disseny per augmentar el seu rendiment, fins a arribar a les estufes millorades, els fogonets.

Podem trobar diferents tipus d’estufes per escalfar, o bé també s’utilitzen com a fogonets per cuinar. Entre elles en tenim de:

• Carbó vegetal: Una cambra d’aire entra inferiorment creant una corrent que millora la combustió, així tanquem l’escapament del gas.
• Rocket: La seva forma allargada permet constrènyer els gasos, concentrant la combustió i provocant que tots ells es cremin.
• TLUD (Top-Lit Up-Draft): Gràcies al ventilador que porta incorporat es pot controlar la flama. El seu objectiu principal és carbonitzar la matèria provocant una reducció d’oxigen.
• T-char: Desenvolupada per enginyers, com el conegut Alexis Belonio, i utilitzada per a la crema de les clofolles d’arròs.

S’ha descobert que el resultat sobrant extret d’algunes estufes i que és molt semblant al carbó vegetal ens pot ser de gran utilitat. Es tracta del biochar, resultat de la piròlisis, un procés químic que actua per descomposició tèrmica de biomassa. Pot dur-se a terme a piles de terra, com les carboneres que es crea per una combustió lenta o bé per un procés ràpid de gasificació com el que fan les estufes o fogonets.

Fa molts anys el que ara anomenem biochar, ja era font d’interès en cultures indígenes que utilitzaven el carbó vegetal per enriquir els sòls de cultiu. Sense anar gaire lluny, a Catalunya, es feien els formiguers, unes piles de terra que cobrien la collita sobrant, l’encenien i obtenien aquest co-producte per barrejar amb el sòl.

En resum, entre d’altres beneficis, observem que el biochar ens aporta:  Una millora en les propietats del sòl de cultiu.

• Un increment del carboni que conté el sòl, ja que ajuda a segrestar CO₂. Pot ser un bon sistema per contrarestar l’excés d’aquesta molècula a l’atmosfera.
• Novament calor si l’utilitzem com a carbó per escalfar o cuinar.
• Ser un co-producte per a processos tecnològics: electricitat, retroalimentació del sòl... 

I ara bé, després de tants conceptes, com ho apliquem al nostre fogonet?

El nostre nou invent funcionarà gràcies a la microgasificació, un procés que ens dóna com a resultat la producció de gas i no de fums, tot utilitzant biomassa i obtenint biochar.

En conclusió, aquests sistemes ens permeten utilitzar restes de material vegetal per aconseguir energia. A més, utilitzem el resultat aportant nutrients als sòls de conreu.

Amb tot plegat i traslladat a cada situació, potser podríem fer front a problemes tan grans com la desforestació.

A la segona sessió, el dia 3 d’octubre, es va traslladar a la pràctica tots els conceptes apressos. Els participants van construir sense problemes, amb paciència i cura de no tallar-se, els seus fogonets tot aprofitant llaunes de conserva. Tots varen acabar les seves creacions i les van provar a l’exterior de l’Aula. A partir d’ara, ja podran aprofitar la biomassa extreta dels seus horts i zones boscoses pròximes.