Com tots sabem,
existeixen persistentment i de forma creixent, una multitud de problemes a
nivell global en temes relacionats amb l’aigua. Només a casa nostra, podem
citar:
- Els llots tòxics de Flix
- Els runams salins a la conca del Llobregat
- Llits de rius assecats com el Gaià
- Transvassaments sobredimensionats d’aigua per a l’agricultura, com el Segarra-Garrigues
- Conexions entre conques llunyanes per l’ús de boca com la Ter-Llobregat
- Privatitzacions a gran escala de la gestió de l’aigua
- Rius com el Besós que van ser declarats “morts” judicialment en el seu dia
Vam poder constatar greus
incompliments de la legislació i contra cadascun d’aquests conflictes s’han
organitzat grups de gent que es forma, informa i lluita.
Per començar ens va posar
la imatge del cicle REAL de l’aigua, amb les intervencions humanes incloses,
alguna cosa semblant a això:
Això de seguida donà peu a
parlar de justícia ambiental, sobirania alimentària, de la qual des de l’Aula intentarem
organitzar-ne alguna activitat relacionada.
Ens vam adonar que el
paràmetre aigua es pot tractar de diferents maneres, totes elles apassionants:
- L’aigua com a dominació
- L’aigua com a font de vida
- L’aigua com a agent econòmic
- L’aigua per a la ciutadania
- L’aigua il·legal
És viable la participació activa de la ciutadania?
L’Annelies ens diu que
sí, que la informació és poder i per començar hem de requerir tota la
informació que calgui perquè el primer que es privatitza és precisament la
informació. Que hem de vigilar, vigilar de prop les concessions, les
privatitzacions totals o parcials d’aquest recurs que la majoria de cartes
constitucionals del món consideren com a bé públic i dret de tothom.
Perquè, a més, massa
sovint descobrim la “política de les portes” giratòries, en que una elit molt
selecta de directius de les empreses privades provenen del sector públic i a la
inversa. D’aquesta manera i altres, els tresors públics necessaris per a la
vida van passant a mans privades que, òbviament, tan sòls busquen el màxim
benefici econòmic.
El cas d’AGBAR segons les fonts de l’Annelies:
Va tenir 389 milions
d’euros de benefici el 2009. I què ha donat a canvi als seus clients?
o
Deficiències
de servei
o
Opacitat
o
Baixa
qualitat de l’aigua
o
20% de
pèrdues de canonada
o
Càrtel sobre
els preus
o
203 llocs de
treball perduts
o
Increment del
deute públic
Finalment la nostra ponent va voler deixar-nos clar
que no existeix una solució única i aplicable a tots els casos i pobles, per
tant, haurem d’aprendre de totes les experiències prèvies en tots els territoris
en que hi ha hagut iniciatives justes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada