Érem poqueta gent però ben avinguda, en el passi del
documental The end of the line, un mundo sin peces. La presentació del
documental va anar a càrrec de la Lydia Chaparro d’Ecologistes en Acció, responsable de divulgació d'OCEAN 2012 a Espanya,
experta en temes de pesca i coneixedora de les polítiques i negociacions que hi
ha al darrera, tan a nivell estatal com europeu i que ens va fer una breu però
intensa introducció.
Aquest documental, altament recomanable ens alerta sobre la
situació de sobreexplotació en la que es troben els nostres mars, concretament
de moltes de les poblacions de peixos de les quals ens alimentem a causa de les
arts de pesca que es fan servir per capturar-les.
El mar té una gran
capacitat de regeneració però no les poblacions de peixos no són infinites com
es van pensar durant molt de temps. Aquesta utopia va esvair-se amb la crisis
del Bacallà a Terranova del principi dels anys 90 i va donar la senyal
d’alarma.
El tant abundant bacallà, les captures del qual es sostenien
una potent industria a més de milers de
llocs de feina i un mode de vida, va fer fallida en un obrir i tancar d’ulls.
Malgrat aquest avís (la població del qual no s’ha recuperat) seguim arrasant
poblacions d’ essers marins (no només d’espècies amb valor comercial) amb
pràctiques extractives insostenibles però altament tecnificades de les que no
hi ha escapatòria.
El cas de la tonyina vermella n’és probablement el més
popular. Malgrat que aquesta especia està segons els científics al límit
d’extinció es segueix capturant i en quotes superiors a les recomanades pels científics.
Però no només és la tonyina, si no també altres túnids i grans peixos
depredadors (tauró, emperador,..). Fins
i tot els petits peixos com l’anxova o la sardina tampoc escapen a la
sobreexplotació per que si no es capturen per alimentació humana es fa per
obtenir pinsos o alimentar a peixos de més valor comercial en piscifactories. Sembla doncs que la aqüicultura (de manera genètica) tampoc
és la solució quan cal 10kg de peix petit per produir 1kg
de peix comercial.
Posteriorment al documental va tenir lloc un petit debat
durant el que van sortir diverses qüestions: dubtes sobre les famoses quotes de
pesca (per que serveixen, qui les imposa i en funció de què, con funcionen o es
controlen), sobre les subvencions que rep i multes que deu l’industria de la
pesca i el país a la Unió Europea, del gran poder que tenen les grans empreses
d’arrossegament o de les incongruències en el etiquetatge i la traçabilitat
dels productes, entre moltes altres.
En uns dies tindrà lloc a l’Aula Ambiental una nova activitat sobre pesca, més centrada en el nostre paper com a
compradors i consumidors d’aquests productes. Però de moment, comentar una cosa
que potser va en contra del que se’ls sol dir als mitjans. I és que, al igual que amb la carn, també
caldria reduir el nostre consum de peix. Si es cert que conté elements
beneficiosos pel nostre organisme però com amb moltes coses no cal fer-ne un
abús. I, pel que fa a la tria, millor consumir peix de la part baixa de la
cadena (els que s’alimenten de plàncton) com la sardina, l’anxova, seitó, barat
que no els peixos carnívors que a més
poden acumular metalls pesats en el seu organisme.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada