Com a ciutadà pots participar en la construcció de la teva ciutat?

En Rafa Díez va demostrar la seva llarga experiència en arquitectura, urbanisme i participació ciutadana tot exposant la possibilitat que tenim tots/es els ciutadans d’aportar la nostra visió a l’administració pública (al menys en els períodes que la pròpia administració posa a exposició pública i participació) sobre els diferents projectes que afecten d’una manera o altra el nostre entorn.

A partir de les diferents maneres formals, oficials i reglamentades de participació ciutadana el Rafa va anar explicant-nos experiències en la petició i/o correcció de projectes urbanístics. Unes de reeixides:

• Aturada de la construcció de la carretera B-224 entre Sant Sadurní d’Anoia i Martorell pel llit del riu.
• Aturada de la instal·lació d’una central tèrmica de cicle combinat als terrenys de Solvay-Martorell.

I altres desestimades o sense resposta:

• Impugnació de la privatització de la gestió del servei d’aigua a Martorell.
• Aportacions a la modificació de Plans Generals d’Ordenació Municipal.
• Impediment de la construcció d’aparcaments a la llera del riu.

Però com va apuntar una persona abans de que comencés la xerrada: “si s’hagués de demanar el parer de la gent, no es faria mai res”.

Raó no li’n falta, però en moltes ocasions és la mateixa administració qui incompleix les lleis i normatives a les que estem tots subjectes i, llastimosament, si no hi ha ciutadans que ho vigilin i ho denunciïn, es poden perpetrar veritables desgavells que poden fer minvar la nostra qualitat de vida considerablement o fins i tot, malmetre ecosistemes sencers.

Per il·lustrar-ho, ens havia preparat una infinitat d’imatges de reivindicacions en deu anys d’existència de l’entitat ambientalista de la que n’és vocal actiu, l'Ass. Martorell-Viu.

Després d’escoltar-lo i de debatre, vam arribar a la conclusió de que avui, com mai abans, disposem de la informació i comunicació suficients per poder treure conclusions i fer aportacions assenyades i pertinents en relació al nostre entorn més immediat però l’administració, massa sovint, troba els mecanismes per no rectificar ni justificar els seus plans.

Una prova d’aquestes anomalies són les poblacions que, havent pogut preveure-les, han estat declarades zona catastròfica i, segons el ponent, Martorell ho ha estat en 3 ocasions en 50 anys i sempre pels mateixos motius però, això sí, amb tots els permisos en regla i amb tots els informes ambientals correctes. Finalment ens vam plantejar preguntes com: la ciència està al servei de l’administració i l’administració al servei d’economies especulatives?

Els secrets de les etiquetes dels aliments envasats

El dijous 31 va tenir lloc aquesta segons conferència, a càrrec de Claudi Mans, i coorganitzada novament amb la Fàbrica del Sol. Aquesta vegada el tema es centrava en els aliments, però concretament aquells que comprem envasats a les botigues i supermercats d'arreu.

La xerrada va començar amb la polèmica que ha sortit a Irlanda on es va denunciar que a les hamburgueses hi havia carn de cavall. Hem de saber llegir les etiquetes ja que una hamburguesa es un preparat càrnic que pot venir de diferents tipus de carn a més d’altres substàncies como conservants, antioxidants,... També va sorgir una polèmica respecte aquests últims, ja que s’usaven additius en forma de sulfits per evitar l’oxidació de la carn. Està permès el seu ús però, encara que sigui en petites quantitats, són àmpliament utilitzats, i és fàcil passar-se del límit de ingesta.

El tema dels additius és molt polèmic per això us sugerim aquesta web on hi ha molta informació sobre el tema.

Sobre l’etiquetatge es va subratllar no fer mai cas a la publicitat, només a la informació nutricional.

En la etiqueta trobarem el nom del producte, no només la marca i els ingredients, sempre col·locats de més a menys quantitat. La proporció no és obligatòria si no es que a la publicitat es destaquen certs ingredients. La publicitat pot ser enganyosa, sempre ens hem de fixar en la etiqueta per a saber realment el que comprem.

Per a més informació sobre les etiquetes us deixem uns enllaços que amplien informació.

La primera informació que us deixem és de la web de l'agència catalana de seguretat alimentària on podreu ampliar informació no només sobre etiquetatge sinó també sobre legislació, informació nutricional, distintius de qualitat fins i tot sobre transgènics.

També us deixem un video sobre l'etiquetatge dels productes envasats i un altre video sobre productes frescos i envasats.

I per últim us deixem una guía de l’etiquetatge alimentari realitzada per l'Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya.

El secret de les etiquetes dels productes de la llar

El passat dijous 24 va tenir lloc aquesta conferència, a càrrec de Claudi Mans, catedràtic del Departament d'Enginyeria Química de la Universitat de Barcelona i autor del llibre "Els secrets de les etiquetes. La química dels productes de casa". Va ser una activitat coorganitzada amb la Fàbrica del Sol.

Es va parlar de dos productes exclusivament; dels cosmètics i dels detergents, el que fem servir més a casa.

Els cosmètics són productes per a la pell que no penetren més enllà de la epidermis. 

Està acordat que tots els cosmètics tinguin les etiquetes de ingredients en anglès i en paraules iguals per a tot el món. Això és degut a que no va dirigit a l’usuari sinó als toxicòlegs de tot el món, per possibles problemes de ingestió.

Us heu fixat algun cop, en els vostres cosmètics, en el símbol que tenen, com el de la imatge? 
Sabeu que significa? Aquest símbol t’indica quan aguantarà aquest cosmètic des de el moment en que l’obres. 

Dels detergents en vam tenir poc temps per parlar-ne, ja que els cosmètics van donar peu a varies preguntes. En els detergent és important saber que les empreses no estan obligades a posar tots els ingredients que conté el producte, però si les quantitats dels que identifiquen encara que entre unes franges aproximades.

Per últim es va parlar de les ecoboles. Si en voleu saber més informació entreu aquí: http://www.angel.qui.ub.es/mans/Documents/Textos/20100414%20Bolas%20lavado.pdf

Com vam tenir poc temps i van quedar moltes preguntes enlaire, si voleu fer una consulta per a més informació contacteu amb l’Aula Ambiental de Sagrada Família o amb la Fàbrica del Sol i os les resoldrem.

L’estat de la qüestió: la recollida d’orgànica a Barcelona

Aquest novembre que encara no ha acabat està sent molt mogut amb la preparació i les activitats de la 4a Setmana Europea de prevenció de residus. Tanta, tanta que aquest article arriba amb una mica de retard. I és que el 8 de novembre va tenir lloc a l’Aula una interessant xerrada sobre com està funcionant la recollida de l’orgànica (coneguda com a FORM) a la ciutat.

La primera dada que es va mencionar és que la generació de deixalles a la ciutat s’ha reduït en els darrers anys. Aquesta seria molt bona noticia si no fos per que la responsable sembla ser la crisis i no una major conscienciació de la ciutadania. Així doncs, el repte estarà en que quan es doni la tan desitjada recuperació econòmica aquesta vingui desacoblada respecte la generació de residus. O dit el mateix, que més riquesa no sigui sinònim més deixalles com ja passa en alguns països d’Europa.

Sobre el tema central de la tertúlia, es van confirmar el que qualsevol que miri dins un contenidor d’orgànica pot notar, que la quantitat “impropis” (deixalles que no haurien de estar allí dins) és elevada. Així doncs, el repte no és només recollir molt si no també de qualitat.  L’objectiu, que aquest residu sigui realment un recurs i aleshores també un estalvi econòmic per la ciutat i ambiental pel planeta (per l’estalvi d’emissions de gasos associades).

Contaminació Atmòsferica

L’Alfred Bellès, president de MartorellViu ens ha proposat reflexionar sobre una temàtica d’actualitat (tot just avui se’n feien ressò novament alguns diaris) a la que possiblement no donem massa importància en el nostre dia a dia però que poc a poc esdevindrà vital, saber què respirem.

I és que, estadísticament, la majoria de nosaltres morirem degut a causes derivades de la mala qualitat de l’aire. Així doncs, no em direu que el tema no és de primera magnitud, i especialment, si pensem en les diferents maneres d’evitar produir-ne però no podem oblidar que, difícilment podrem evitar respirar-la i per tant, patir-ne les conseqüències.

El nostre ponent ens va il·lustrar amb el seu domini científic però fent-ho d’allò més entenedor per a tothom, posant exemples molt propers i fent comparacions que van fer fàcils conceptes tan aparentment complicats com: ppm (partícules per milió), acidificació o edificis malalts. Podeu consultar la presentació de la tertúlia.

Evidentment, també ens va recordar l’altre cara de la moneda: les mesures que podem prendre nosaltres o estan prenent les administracions per preveure o, com a mínim, reduir  els efectes.

El desgel humà: els inuit i el canvi climàtic

Quan es parla de canvi climàtic sovint es passa per alt que a l’Àrtic hi viuen els inuit i que són ells els primers afectats. Francesc Bailón ha estat en deu ocasions convivint amb aquest poble i coneix de primera mà com està afectant l'escalfament global a la seva forma de vida tradicional. És testimoni excepcional de com aquest poble, adaptat a viure sota les condicions climàtiques més dures del planeta, lluita per sobreviure a les adversitats i en la xerrada que va tenir lloc a l’Aula Ambiental el 26 d’octubre ens va explicar com, lluny de rendir-se, els inuit miren d’ adaptar-se a la nova situació mentre el seu món es desfà.



Un moment de la xerrada


Els inuit són els inventors de les ulleres de sol

Per conèixer de la mà del testimoni únic d’aquest antropòleg la cultura inuit us convidem a visitar la seva web, llegir algun dels seus articles i assistir a les xerrades que fa periòdicament en centres excusionistes i altres entitats.

Tot això ho trobareu en aquest enllaç: www.antropologiainut.com