dimecres, 19 de febrer del 2014

Tram fix, tram varible... com he de llegir la factura de la llum?

Dimarts dia 11 de febrer, en Rafa Cortés, Enginyer Tècnic i Màster en Gestió ambiental va ajudar als assistents a l'Aula Ambiental a llegir i interpretar les complexitats que s'amaguen darrera una cosa tan quotidiana com la factura de la llum, però que sovint ens és tan difícil de llegir i entendre.

Així per començar, cal saber que els consumidors que contractin una potència menor de 10kW (com la majoria de llars) poden acollir-se a una tarifa regulada (TUR) o bé al mercat lliure.

Dintre d'aquesta tarifa regulada, que és la que la majoria dels consumidors domèstics tenim contractada, caldrà diferenciar diversos costos: una part variable que depèn de les subhastes del mercat elèctric (el 50% del preu), una part regulada pel govern (els peatges, o les primes a renovables per exemple), i els impostos a l'electricitat.

Una font fiable per consultar els preus aprovats pel govern pel que fa al consum i lloguer dels comptadors pot ser el butlletí de l'ICAEN, on trimestralment es publica aquesta informació.

El que sovint no es coneix o existeix confusió és sobre les diferents opcions de contractació. Així com la tarifa 2.0A és la més habitual (es paga el mateix preu per la llum al llarg de tot el dia) existeix l'opció de contractar discriminació horària (tarifa 2.0DHA) en la que es paga menys pel consum nocturn, i també la tarifa "supervall" en la que existeixen fins a tres preus segons el moment del dia. Val a dir que no totes les companyies ofereixen aquestes opcions.

Per altra banda, apart del consum, la factura inclou el terme de potècia, en el que paguem per la potència contractada. En aquest sentit pot ser útil valorar l'opció de reduir-la, ja que sovint els pisos tenen contractada una potència major a la que podem necessitar. A aquest preu es suma el lloguer del comptador, que es paga cada mes.

Per últim, cal saber que existeix el bo social, una tarifa reduïda a la que poden acollir-se les llars amb menys de 3 kW contractats, els pensionistes, les famílies nombroses i aquelles amb tots els membres a l'atur. Cal adreçar-se a les companyies per tal de accedir a aquesta bonificació.

La segona part del taller va servir per repassar les mesures que des de la llar es poden prendre per reduir el consum elèctric: un bon ús de l'aïllament (persianes, cortines, vidres...), triar bé els sistemes de calefacció (optant pels més eficients, com les bombes de calor), escalfament d'aigua (els d'acumulació resulten més eficients) i il·luminació (optant per fluorescents o LEDs) ajuda a reduir considerablemet la factura elèctrica.


dilluns, 3 de febrer del 2014

Xerrada "Alimentació, salut i medi ambient"

La Magda Gasull, investigadora del Grup de Recerca en Epidemiologia Clínica i Molecular del Càncer de l'Institut Hospital del Mar d'Investigacions Mèdiques (IMIM) del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona va fer aquesta xerrada en la que va exposar l'estat actual de les investigacions sobre la presència de compostos tòxics persistents als aliments i dins el cos dels habitants de Barcelona i Catalunya.

En primer lloc es van explicar breument la gran quantitat i diversitat de compostos que ens poden afectar a través de la dieta i que tendeixen a acumular-se al cos humà. Els compostos poden provenir de moltes fonts (edulcorants, dioxines, compostos orgànics persistents, retardants de flama, pesticides) i d'aquí la complexitat de mesurar-los i avaluar-los.

La Magda va explicar alguns dels darrers estudis sobre la presència d'aquests compostos en la nostra dieta. Alguns d'aquests estudis mesuren la presència dels compostos en els aliments (estudis de dieta) mentre que altres, mitjançant anàlisis de sang, mesuren directament la presència d'aquests elements als nostres cosos.

Es va destacar com la majoria dels compostos tendeixen a acumular-se als aliments greixosos, de forma que els aliments làctics, i certs tipus de carn i peix són els que més quantitat de components acumulen (hexaclorobenzè, PCBs, COPs, etc.). Això fa que alguns productes, com el DDT, prohibit fa més de 30 anys, es trobi encara en els nostres cosos. Així, s'estima que un 97% dels tòxics que ingerim es troben en aquests aliments més greixosos. Un dels aspectes que més cridà l'atenció és la presència d'aquests compostos en la llet materna, encara que la ponent va destacar que en tot cas sempre continua sent més recomanable la llet materna, ja que tots els aventatges que suposa pel nadó superen àmpliament els riscos.

Captura de pantalla de l'aplicació
Ribefood
A la web de l'Agència Catalana de Segureta Alimentària es poden trobar estudis amb aquestes i altres dades. D'altra banda, el programa "Salvados" va emetre recentment una entrevista a Miquel Porta, Doctor en Biologia i Investigador a l'IMIM en el què explica alguns d'aquests casos.

Per últim, els estudis de la presència de tòxics al nostre cos que desenvolupa l'IMIM demostre com pràcticament tots els habitants de Barcelona tenen presència de com a mínim un compost tòxic a la sang, sent habitual tenir-ne entre 10 i 12. S'ha mesurat també una important disminució al llarg dels darrers anys.

La xerrada va concloure amb un exemple pràctic de l'aplicació Ribefood (Riscos i beneficis de la nostra alimentació). Desenvolpada per la Universitat Rovira i Virgili, és una aplicació per a mòbils d'ús senzill que permet avaluar la nostra ingesta de contaminants a partir de la presència dels diferents aliments a la nostra dieta.