dilluns, 28 d’octubre del 2013

Nit d'Ànimes a Sagrada Família




El Centre Cívic de Sagrada Família ens convida a tots els veïns i veïnes de Sagrada Família a la Nit d'Ànimes el dia 31 d'Octubre a l'interior d'illa Flora Tristan.

Les activitats tindran lloc a la tarda. No t'ho perdis i vine!











Fes click sobre les imatges per veure la programació.




FiCMA


Arriba el Festival Internacional de Cinema de Medi Ambient de Barcelona al barri de la Sagrada Família. Per a petits i grans es realitzaran activitats a la Biblioteca Sagrada Família. No t'ho pots perdre!

Per a més informació: www.ficma.com


divendres, 25 d’octubre del 2013

Vols conèixer a un dels principals estudiosos i pensadors de la ciència de l’ecologia?



Ramon Margalef i l'aventura de la vida
El primer en entendre que l’ésser humà forma part del medi com a una espècie animal més, però enormement capaç d’alterar el seu entorn.

          Dia:  08 Novembre
          Horari:  19 a 20.30 h


Inscripcions a partir:
25 d'octubre - 10 h

(A partir de 12 anys)


Visita teatralitzada per l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona



Per inscriure't contacta amb nosaltres:

AULA AMBIENTAL DE LA SAGRADA FAMÍLIA 
C/Lepant, 281-283 (cantonada Provença) 
Tel. 934 350 547 
A/e: info@aulambiental.org

Més informació a: http://www.ub.edu/futursinousestudiants/ramon-margalef.html

dimecres, 23 d’octubre del 2013

XERRADA: Per les venes del capital, corre aigua

Com tots sabem, existeixen persistentment i de forma creixent, una multitud de problemes a nivell global en temes relacionats amb l’aigua. Només a casa nostra, podem citar:
  • Els llots tòxics de Flix
  • Els runams salins a la conca del Llobregat
  • Llits de rius assecats com el Gaià
  • Transvassaments sobredimensionats d’aigua per a l’agricultura, com el Segarra-Garrigues
  • Conexions entre conques llunyanes per l’ús de boca com la Ter-Llobregat
  • Privatitzacions a gran escala de la gestió de l’aigua
  • Rius com el Besós que van ser declarats “morts” judicialment en el seu dia
L’Annelies ens ha donat una bona panoràmica de tots aquests assumptes aportant la seva intensa experiència com a presidenta, coordinadora i consultora tècnica a la Xarxa per una Nova Cultura de l'Aigua des del 2008 o també des d’Ecologistes en acció fent seguiment de les polítiques de gestió de l’aigua a Catalunya i la implementació de la Directiva Marc de l’Aigua a nivell Europeu, o participant al grup de treball de lEuropean Environmental Bureau.

Vam poder constatar greus incompliments de la legislació i contra cadascun d’aquests conflictes s’han organitzat grups de gent que es forma, informa i lluita.

Per començar ens va posar la imatge del cicle REAL de l’aigua, amb les intervencions humanes incloses, alguna cosa semblant a això:



Això de seguida donà peu a parlar de justícia ambiental, sobirania alimentària, de la qual des de l’Aula intentarem organitzar-ne alguna activitat relacionada.

Ens vam adonar que el paràmetre aigua es pot tractar de diferents maneres, totes elles apassionants:

  • L’aigua com a dominació
  • L’aigua com a font de vida
  • L’aigua com a agent econòmic
  • L’aigua per a la ciutadania
  • L’aigua il·legal

És viable la participació activa de la ciutadania?

L’Annelies ens diu que sí, que la informació és poder i per començar hem de requerir tota la informació que calgui perquè el primer que es privatitza és precisament la informació. Que hem de vigilar, vigilar de prop les concessions, les privatitzacions totals o parcials d’aquest recurs que la majoria de cartes constitucionals del món consideren com a bé públic i dret de tothom.



Perquè, a més, massa sovint descobrim la “política de les portes” giratòries, en que una elit molt selecta de directius de les empreses privades provenen del sector públic i a la inversa. D’aquesta manera i altres, els tresors públics necessaris per a la vida van passant a mans privades que, òbviament, tan sòls busquen el màxim benefici econòmic.


El cas d’AGBAR segons les fonts de l’Annelies:

Va tenir 389 milions d’euros de benefici el 2009. I què ha donat a canvi als seus clients?

o   Deficiències de servei
o   Opacitat
o   Baixa qualitat de l’aigua
o   20% de pèrdues de canonada
o   Càrtel sobre els preus
o   203 llocs de treball perduts
o   Increment del deute públic

Finalment la nostra ponent va voler deixar-nos clar que no existeix una solució única i aplicable a tots els casos i pobles, per tant, haurem d’aprendre de totes les experiències prèvies en tots els territoris en que hi ha hagut iniciatives justes.

XERRADA: Un elefant blanc

En Josep Ribera, o Jep, com li agrada que li diguem, és portaveu de Prou Sal i la Xarxa per una nova cultura de l’aigua i vàrem demanar-li que vingués a fer-nos cinc cèntims d’aquesta problemàtica que sabíem que és greu però no ens imaginàvem fins a quin punt.

Gràcies a la seva dialèctica de naturalesa tan pròxima i didàctica (es nota que s’ha passat la vida dirigint-se a públics tan exigents com l’adolescent) ens ha exposat la visió de conjunt del tema que ens ocupa.

Mitjançant  una presentació, ens va ajudar a navegar com si fos a vol d’ocell  per totes les imbricacions a diferents nivells que els abocaments de sal comporten.
Aquí podeu accedir a la seva presentació publicada i de lliure accés: http://prezi.com/wvd-o1y-jm9l/sal-al-llobregat/

Abans però, va fer unes breus reflexions sobre els diferents nivells amb els que les persones concebem i tractem el nostre medi ambient. Ens quedem amb una cita de K. Marx: “No podrem aconseguir una nova manera de fer les coses si abans no repensem una altra manera de relacionar-nos amb la natura” i amb un lema més recent “Dream but don’t  sleep”
Respecte al cas concret de Sallent (d’on prové en Jep) hi ha unes mines de potassa que produeixen 6000 tones de sal cada dia que més tard o més d’hora van a parar a terra, als rius o al mar. Possiblement haureu passat per alguna de les carreteres que remunten el Llobregat o el Cardener per Sallent o Súria i heu vist una “muntanya blanca” voltada de bosc i més gran que la pròpia població:


Aquest és un dels ”elefants blancs” de la conca del Llobregat que van endinsant-se lentament a la terrisseria (per allò de “como un elefante en una cacharrería”).

La distribució dels runams és força preocupant pel que ens costa i per on ens porta, a més de que les dades són d’allò més opaques.

El runam salí generat per la mina d’Iberpotash a Sallent el considera el segon gran problema relacionat amb l’aigua que tenim a Catalunya (el primer és el dels llots tòxics a Flix) ja que s’ha calculat que el sobrecost de dessalinitzar i potabilitzar l’aigua per poder-la aprofitar a la nostra xarxa d’aigua de boca és de 3 milions d’euros a l’any.

Aquestes quantitats de diners no les sufraga l’empresa perquè la seva versió és que la salinitat del Llobregat és la natural i en cap cas és provocada per aquesta activitat minera, que, per altra banda ha invertit en mesures preventives per tal que l’aigua de pluja mesclada amb la muntanya de sal no arribi al riu: una rasa perimetral.


I què se’n fa del que s’extreu?

Bàsicament fertilitzants per a l’agricultura “moderna”, explosius o components de pirotècnia.

Socialment també és una “patata calenta” perquè 1000 llocs de feina directa i 4000 de indirectes en depenen.

Es tracta, no hi ha dubte, de grans problemes per al futur, que un dia o altre, s’haurà d’abordar però també es pot esperar a fer-ho quan aquest material s’esgoti o ja no sigui rendible per a ISRAEL CHEMICALS LIMITED (ICL), la multinacional líder mundial en producció de fertilizants i productes químics, la sisena del món en producció de potassa.


Solucions?

·         Internalitzar la despesa?
·         Reintroduir els runams a les mines?
·         No calen solucions perquè no hi ha problemes?

Jutgeu vosaltres mateixos.


dimarts, 22 d’octubre del 2013

Construcció d’estufes de gasificació


L’Evan Marks, treballador del CREAF, i la Mercè Jara, llicenciada en Belles Arts, ens ensenyaren a construir estufes de gasificació. Tornant a donar vida a llaunes de conserva, aquests nois saben com fer un fogonet per cuinar, tot aprofitant restes de biomassa (branquillons, restes vegetals, pelet,...).

La majoria dels assistents estaven interessats en l’ecologia i la biomassa, molts altres tenen segones residències a prop d’una zona boscosa. També hi havia instal·ladors que busquen alternatives al problema energètic, biòlegs, enginyers i gent amb petits horts.

Al llarg del temps el foc ha constituït una eina essencial en la vida de l’ésser humà. Ens ha escalfat, ens ha il·luminat i ens ha permès cuinar els aliments. No obstant, la típica foguera que ens podem imaginar des de temps prehistòrics, tenia un gran inconvenient, el fum. La inhalació dels gasos que es desprenen d’una combustió és perjudicial per la salut ja que, contenen elements tòxics com poden ser monòxids de carboni, quitrans i olis, entre d’altres.


Com podem solucionar aquest problema?

Una estufa ens permet, separar la calor que es desprèn de la combustió dels gasos que no ens interessen respirar i al mateix temps, gràcies a que tenim concentrat aquest fum, aprofitem l’energia. Poc a poc i en base a aquesta idea es van anant afegint millores en el disseny per augmentar el seu rendiment, fins a arribar a les estufes millorades, els fogonets.

Podem trobar diferents tipus d’estufes per escalfar, o bé també s’utilitzen com a fogonets per cuinar. Entre elles en tenim de:
  • Carbó vegetal: Una cambra d’aire entra inferiorment creant una corrent que millora la combustió, així tanquem l’escapament del gas.
  • Rocket: La seva forma allargada permet constrènyer els gasos, concentrant la combustió i provocant que tots ells es cremin.
  • TLUD (Top-Lit Up-Draft): Gràcies al ventilador que porta incorporat es pot controlar la flama. El seu objectiu principal és carbonitzar la matèria provocant una reducció d’oxigen.
  • T-char: Desenvolupada per enginyers, com el conegut Alexis Belonio, i utilitzada per a la crema de les clofolles d’arròs.

S’ha descobert que el resultat sobrant extret d’algunes estufes i que és molt semblant al carbó vegetal ens pot ser de gran utilitat. Es tracta del biochar, resultat de la piròlisis, un procés químic que actua per descomposició tèrmica de biomassa. Pot dur-se a terme a piles de terra, com les carboneres que es crea per una combustió lenta o bé per un procés ràpid de gasificació com el que fan les estufes o fogonets.

Fa molts anys el que ara anomenem biochar, ja era font d’interès en cultures indígenes que utilitzaven el carbó vegetal per enriquir els sòls de cultiu. Sense anar gaire lluny, a Catalunya, es feien els formiguers, unes piles de terra que cobrien la collita sobrant, l’encenien i obtenien aquest co-producte per barrejar amb el sòl.

En resum, entre d’altres beneficis, observem que el biochar ens aporta:  Una millora en les propietats del sòl de cultiu.
  • Un increment del carboni que conté el sòl, ja que ajuda a segrestar CO2. Pot ser un bon sistema per contrarestar l’excés d’aquesta molècula a l’atmosfera.
  • Novament calor si l’utilitzem com a carbó per escalfar o cuinar.
  • Ser un co-producte per a processos tecnològics: electricitat, retroalimentació del sòl... 

I ara bé, després de tants conceptes, com ho apliquem al nostre fogonet?

El nostre nou invent funcionarà gràcies a la microgasificació, un procés que ens dóna com a resultat la producció de gas i no de fums, tot utilitzant biomassa i obtenint biochar.

En conclusió, aquests sistemes ens permeten utilitzar restes de material vegetal per aconseguir energia. A més, utilitzem el resultat aportant nutrients als sòls de conreu.

Amb tot plegat i traslladat a cada situació, potser podríem fer front a problemes tan grans com la desforestació.


A la segona sessió, el dia 3 d’octubre, es va traslladar a la pràctica tots els conceptes apressos. Els participants van construir sense problemes, amb paciència i cura de no tallar-se, els seus fogonets tot aprofitant llaunes de conserva. Tots varen acabar les seves creacions i les van provar a l’exterior de l’Aula. A partir d’ara, ja podran aprofitar la biomassa extreta dels seus horts i zones boscoses pròximes.

dilluns, 14 d’octubre del 2013

Festes de Tardor de la Sagrada Família

El barri està de festa.

Aquest divendres 18 d'Octubre comencen les Festes de Tardor de la Sagrada Família.

Diferents grups i entitats fan possible totes les activitats que es celebraran durant el pròxim cap de setmana.

No t'ho pots perdre!



Al nostre facebook trobareu el programa:

www.facebook.com/Aulambiental

dimarts, 8 d’octubre del 2013

I de l’orgànica què en fem?

El passat dijous 3 d'octubre ens va visitar un grup d’estudiants de quart d’ESO del col·legi La Merced. Tant alumnes com professores estaven encuriosits en saber què és això que li diem compost, d’on surt, què passa amb la matèria orgànica que produïm, quin procés es segueix abans d’obtenir-lo, com el podem fer a casa, etc.

La majoria dels nois i noies creien que la fracció de residu més produïda a casa són envasos de plàstic.
Quedaren sorpresos en saber que aproximadament el 36% (en pes) dels residus generats són matèria orgànica. La qual, només la separen set dels vint-i-un assistents.

A més, vam tenir preguntes molt interessants, com per exemple, perquè hem de realitzar un compostatge i no podem deixar les restes de menjar directament al sòl.


Posteriorment es van observar, i els més valents van poder palpar, els cucs de California del vermicompostador. Sabent així com fer una autogestió de la resta orgànica que generem a casa.

I per finalitzar, observaren el funcionament de l’àrea de compostatge comunitari que comparteixen les 56 famílies veïnes de Sagrada Família que formen part del projecte.

El col·legi La Merced gaudeix d’un hort, d’on poden obtenir restes vegetals i un compostador per estrenar. 

Esperem que s’engresquin a iniciar-se en el món del compostatge ben aviat i més alumnes separin la fracció d’orgànica a casa seva.

Gràcies per la visita.


DESEMBRE

DESEMBRE

EXPOSICIÓ: Què hi ha darrera el teu mòbil?
Quina és la vida útil del meu mòbil? Què és l’obsolescència programada? Què té a veure una mina a Galícia amb el meu Iphone? Com es relacionen? De què està fet aquest? Cap a quina situació ens porta el consum sense control de noves tecnologies?
Del 3 al 13 de desembre. Exposició cedida per Enginyeria Sense Fronteres. Xerrada inaugural el 3 de desembre a les 19h a càrrec de Míriam Planas, voluntària de la campanya d'Energia i Indústries Extractives d'Enginyeria Sense Fronteres.

DOCUFÒRUM: Blood in the mobile
Què hi ha darrera la construcció de cada telèfon mòbil? Respostes que ens transporten de viatge a les mines de coltán  i al plantejament d'altres preguntes relacionades amb la conservació dels ecosistemes i dels drets humans.
Dimecres 11 de desembre a les 18:30h. (85 minuts. Frank Piasechi Poulsen, 2008). A càrrec d’Animal Latitude. Col·loqui posterior amb la participació de Federico Bogdanowicz, Director executiu a l'Institut Jane Goodall Espanya.


NOVEMBRE

 NOVEMBRE
TALLER: Petits electrodomèstics: com fer el manteniment i reparacions bàsiques
Es donaran les nocions bàsiques per descobrir els problemes més habituals dels nostres petits electrodomèstics. Estudiarem la mecànica elemental dels aparells i aprendrem a canviar o substituir petits components o peces de desgast: ganivetes de batedores, corretges d’engranatge, corretja de transmissió...
Dimarts 19 de novembre a les 18.30h. A càrrec del projecte Millor Que Nou, Reparat! de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)

TAULA RODONA - BERENAR: Què és una cooperativa ecològica?
Diferents cooperatives de consum del barri exposaran què és una cooperativa ecològica, com funciona i en quins principis es basa. Aprendrem quins són els avantatges de ser-ne soci i quins compromisos es demanen.
Dijous 21 de novembre a les 19:00h. A càrrec de El Guaret i altres cooperatives de consum.

XERRADA: Com conservar de temporada?
Cireres al Nadal, mandarines a l’estiu o tomàquets tot l’any? Sí, però en conserva. Us proposem consumir de temporada tot l’any d’una manera sostenible i saludable, aprenent alguns trucs i consells per conservar però també per no malbaratar aliments.
Dimarts 26 de novembre a les 19.30h. Lloc: CC Sagrada Família (C/ Provença 480). A càrrec de Paloma de Rueda i Cristina Pulido.

OCTUBRE

  OCTUBRE 
   TALLER: Construcció d’estufes de gasificació: cap a un ús individual de la biomassa    pràctic i sostenible (1a i 2a part)
 La gasificació de biomassa és una tecnologia de generació de calor neta. La construcció d’estufes de gasificació  per a ús domèstic es presenta com una alternativa que augmenta l’eficiència en la cocció i disminueix el risc a la  salut humana, entre d’altres.
 1a part: Dimarts 1 d’octubre, a les 18:30h. Introducció a la gasificació de biomassa, disseny i usos d’estufes de  gasificació. Es repartiran els materials necessaris per a la construcció de les estufes.
 2a part: Dijous 3 d’octubre, a les 18:30h. Construcció d’estufes de cuina i demostració compartida.
 A càrrec d’Evan Marks, doctor en Ecologia Terrestre i Investigador del CREAF i Mercè Jara, llicenciada en Belles  Arts en les especialitats d'Escultura i Espai Urbà i Disseny i Reproducció Ceràmica, i co-gestiona el projecte  comunitari Hort de Fort Pienc.

 XERRADA: Un elefant blanc
 Les mines de potassa del Bages generen 6000 T de sal al dia, més que tota la brossa que genera Catalunya!  Exposem el cas, emfatitzant en les conseqüències que aquesta mina té sobre el servei de proveïment d’aigua en la  Regió Metropolitana de Barcelona.
 Dimarts 15 d’octubre a les 19:00h. A càrrec de Josep Ribera, vicepresident d’XNCA.

 XERRADA: Per les venes del capital, corre aigua
 Els conflictes hídrics i les guerres de l’aigua no es desenvolupen únicament en països llunyans. Exposarem els  casos dels conflictes hídrics més importants del territori català mitjançant el testimoni de les experiències de la  XNCA.
 Dijous 17 d’octubre a les 19:00h. A càrrec d’Annelies Broekman, presidenta d’XNCA.
  
 DOCUFÒRUM: Por un trago de agua
 Documental que tracta la problemàtica de l’aigua a través d'algunes històries: explotació i privatització.  Condueix a la reflexió  i a la dinamització de les persones  per tenir accés a aquest recurs natural i iimprescindible per a la vida.

 Dijous 24 d’octubre a les 19:00h. (49 minuts. Brian Woods, 2006) A càrrec d’Animal Latitude. Col·loqui  posterior amb la participació de Jordi Balaguer Bruguera, biòleg amb una llarga experiència en divulgació  científica i educació ambiental.