dimecres, 27 de març de 2013

A la segona va la vençuda, visita a les clavegueres de Barcelona


Després d’un primer intent que es va haver d’anul·lar per motius de seguretat (quan hi ha episodis de pluges no podem visitar ni clavegueres ni dipòsits de regulació d’aigües), una vintena llarga de ciutadans ben equipats amb gorreta per recollir el cabell, casc, guants i acompanyats per una parella d’operaris a més de l'educadora de la Fàbrica del Sol, van poder fer un passeig per una part invisible però imprescindible de la ciutat.

I és que sota el districte de l'Eixample s’estenen més de 200 kms del sistema de clavegueram de Barcelona. No us penseu que els vam recórrer tots 200, només els trams compresos entre un parell dels carrers més cèntrics de l’Eixample però que ens va servir per fer-nos una bona idea de tot aquest entramat de rius i rierols per on circulen les aigües grises de la nostra urb.

Contràriament al que hom pugui pensar, el sistema de clavegueram eixamplí no és obra d’en Cerdà si no de l’enginyer Pere Garcia Faria. L’obra de Cerdà preveia alguns col·lectors de recollida per les aigües de pluja però no la canalització de les procedents dels edificis. El que avui en dia és quelcom lògic, construir la xarxa del subsòl i després els edificis, no ho era tant en aquella època, en la que l’habitual era que tots els residus orgànics humans acabessin en un pou negre.

El que més va xocar als assistents va ser la netedat del lloc i la relativa poca olor, i és que el tram visitable té trampa donat que està adaptat per fer-hi aquestes visites i els operaris van passar l'escombra abans d'atendre'ns.

Tram del col·lector d'Aragò amb Enamorats (no és el que vam visitar!!)
Foto: Fototeca CLABSA
A través dels embornals dels carrers i els claveguerons dels edificis arriben a les clavegueres, i més tard als col·lectors, tot allò que els ciutadans llencem pels desaigües. Així que és important pel bon manteniment i funcionament de les conduccions, tan les particulars com les de la ciutat, no llençar-hi sòlids (cal recordar que el vàter no és una paperera) o altres materials com per exemple, els olis (que cal dur-los als punts verds).

Fins no fa massa anys, tot el que recollia aquest sistema subterrani anava a parar directament al mar sense tractar a través d’un emissari submari que entrava diversos quilòmetres mar endins. Per sort les coses han canviat i allò que diàriament circula per aquests canals es dirigeix cap a les depuradores del Besòs o del Prat del Llobregat i només un cop depurada, l'aigua es retorna al medi. 

No hem d'oblidar que l’aigua és un bé escàs (especialment en el nostre clima) que cal cuidar. Malgrat totes les instal·lacions i processos tecnològics que disposem, sempre serà millor prevenir que curar. Per que no és més net qui més neteja si no qui menys embruta.

Si voleu visitar les clavegueres en grup, podeu adreçar-vos a la Fàbrica del Sol per sol·licitar-ne una visita.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada