dilluns, 4 de novembre del 2013

DOCUFÒRUM: Por un trago de agua

El passat 24 d'Octubre l'Associació Animal Latitude ens mostrà el documental Por un trago de agua [Brian Woods, 2006], el qual dóna una visió de la greu situació de l'accés a l'aigua. Tocant temes de privatització i explotació d'aquest recurs tant preuat i valuós.

El reportatge ens mostra com habitants bolivians no arriben, amb els seus guanys, a poder pagar l'aigua. Com han de caminar més d'un quilòmetre i mig per aconseguir aigua d'un color marronós. La seva ingestió molt probablement, ocasionarà malalties o fins i tot la mort, sobre tot dels més petits. No tenen res per beure, en canvi, si que veuen de ben a prop la central d'aigua i saben que per sota les seves cases està la canonada d'aigua corrent.

També s'exposen els problemes que comporta una fàbrica de Coca-cola, la qual fa decréixer els nivells dels aqüífers fins el punt que l'ecosistema no es podrà recuperar. I els greus casos de Detroit, on a famílies senceres se'ls hi ha tallat el subministrament d'aigua des de fa mesos i els hi segueixen cobrant un tant.

Un documental ple d'informació que ens entristeix per l'existència d'aquesta situació i ens empenta a voler buscar solucions i posar de part nostre. Per això, al finalitzar el vídeo i quan les llums s'encengueren, en Jordi Balaguer, biòleg amb una llarga experiència en divulgació científica i de caire ambiental, ens aproximà a tots a un col·loqui on discutirem punts clau com:

- Fins a quin punt sabem valorar el que tenim?

Potser no tots som prou conscients de la quantitat d'aigua que malgastem i se'ns va per la pica sense utilitzar.

A més, cal pensar que conforme avanci el Canvi Climàtic, tots els estudis apunten a increments de temperatura i a una falta de recursos hídrics d'aquí a uns anys en la nostra zona.

- Arribarem a la mateixa situació que els habitants de Detroit? I de Bolívia? A una guerra de l'aigua?

Encara no ens ha arribat, però la situació de Detroit és molt més probable que arribi aquí abans del que ens pensem. Actualment i com ja està succeint, podria ser comparable el pobre energètic, és a dir, amb la incapacitat de que una llar pugui satisfer les seves necessitats pel que fa al consum d'energia bàsic.

La solució al problema hauria de resultar més fàcil. La majoria consideren que ha d'arribar un cabal mínim vital d'aigua potable a tothom, que cada casa ha d'estar connectada a la xarxa i al superar aquest mínim començar a cobrar-la. L'aigua hauria de ser sempre un bé públic bàsic.

- Considerem l'aigua com un tema polític i d'interessos? Qui té la culpa?

Ens és difícil discernir on pot estar la veritable font del problema. En resum, arribàrem a una conclusió no massa resolutiva. El problema d'una mala gestió, podria esdevenir de l'empresa, per no garantir un cabal ecològic mínim, el qual procura que el riu no es devaluï fins al punt de no poder-lo recuperar. O bé, podria ser pel sistema de Govern que no vetlla prou bé perquè es faci una bona gestió.

Moltes idees afloraren en aquest col·loqui, poguérem parlar-ne i arribar a tocar moltes altres branques que esdevenen de temes tant importants, que poden fer que ens arribem a preguntar: Quin és el preu mínim d'un bé que necessitem per viure?

Finalment i amb una altra pregunta, cal fer una reflexió: Ara que estem informats i som conscients de la situació, serem prou conseqüents i farem tot el possible per millorar? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada