dimecres, 29 de febrer del 2012

Algunes recomanacions per a un consum més responsable de peix


Moment de la tertúlia del passat
10 de febrer
Com passa amb molts altres aliments, consumir peix de forma responsable i amb criteris de sostenibilitat no és una qüestió de blancs o negres. Aquest peix sí, aquest peix no, o la pesca artesanal sí, la pesca industrial no. Ser un consumidor responsable de peix no és tasca fàcil! Tot i així, i des de la seva experiència com a científic i pescador de la Conferia de l’Estartit, en Miquel Sacanell ens va donar en la xerrada que va fer a l’Aula Ambiental fa un dies, alguns bons consells que ens poden guiar cap a un consum més conscient de peix. Aprofitem aquesta entrada al blog per fer-ne un resum i compartir-los:
  • Prioritza el consum d’espècies de creixement ràpid davant les espècies de creixement lent. El peix blau de talla petita (sardina, seitó, alatxa,..) és més recomanable per al consum responsable perquè són espècies de creixement ràpid i no es troben a dalt de la cadena tròfica com per exemple la tonyina que triga més temps a assolir la talla de primera maduresa (creixement més lent). 
  • Millor pesca artesanal i de proximitat que la pesca industrial. La pesca industrial a Catalunya treballa principalment amb dos sistemes de pesca, l’arrossegament i el cèrcol. El primer té un gran impacte ecosistèmic (malmet l’hàbitat) i sobre el recurs (l'esgota), motius pels quals cal evitar al màxim el seu consum. El cèrcol té molt baix impacte ecosistèmic, però un alt impacte sobre el recurs ja que pesca grans quantitats. En canvi, la pesca artesanal acostuma a tenir un baix impacte sobre el recurs (poques quantitats i selectiva en quan a talles) i un molt baix impacte ecosistèmic. Diem “acostuma” perquè hem de tenir clar que artesanal no és sinònim de sostenible i que mal gestionada també pot sobreexplotar el recurs. A mode de resum, l'ordre de prioritat seria consumir sempre que sigui possible artesanal, vigilar amb el peix capturat amb cèrcol i sempre evitar l’arrossegament. 
  • Millor extracció que piscifactoria (granges de peix). Tot i que d’entrada podem pensar que les piscifactories descongestionen la pesca i alleugen la pressió sobre mars i oceans, a la pràctica, els inconvenients són més que els avantatges. Ens explicava el Miquel que a petita escala poden arribar a ser sostenibles, però que ara per ara, a l’aqüicultura encara li falta molt camí per recórrer per poder donar garanties de sostenibilitat, qualitat i salut. 
  • Busca un peixater de confiança i no tinguis por a preguntar... Per normativa, tot el peix que es ven hauria d’estar correctament etiquetat amb el nom de l’espècie, el sistema d’extracció, el lloc de captura i el preu. A la pràctica, molts pocs cops és així, però com a consumidors responsables hauríem d’exigir aquesta informació. En aquest sentit els consumidors tenim un paper molt important!
  • Investiguem i ampliem coneixements. Indaguem una mica per saber quins peixos que trobem a la peixateria estan sobreexplotats i per tant convindria evitar. Una bona referència científica per a conèixer l’estat de conservació de les espècies és la llista vermella d’espècies amenaçades de la UICN. El portal està en anglès, però trobareu les espècies si busqueu pel nom científic. Una de les que hi trobareu és la popular tonyina vermella, molt apreciada pel consumidor però molt explotada. Una alternativa que ens proposa el Miquel per substituir-la és el bonítol, espècie molt menys explotada. Una mica d’investigació també ens permetrà conèixer les talles mínimes (i màximes!) i les èpoques de veda de determinades espècies. A la web del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural hi trobareu informació al respecte. 
  • Menjar menys peix i anar variant. Del peix se’n diuen moltes lloances, però tampoc no es recomanable abusar-ne (un dels motius és que els peixos acumulen contaminants que abunden en el mar, especialment els mes grassos i els que estan al damunt de tot de la cadena tròfica). També es bo conèixer quantes més espècies millor per menjar variat i per contribuir a alleugerir la pressió sobre les espècies més consumides. Una dada sorprenent que ens donava el Miquel és que a Catalunya hi ha una seixantena d’espècies comestibles, algunes d’elles molt bones, que ni tan sols es comercialitzen!
Per últim us volem recomanar dos enllaços. El primer és d’una iniciativa gallega per a la potenciació de la pesca artesanal i el consum sostenible de peix: Lonxanet (www.fundacionlonxanet.orgwww.lonxanet.com La segona és la revista Opcions núm. 23 (Tardor 2007) on trobareu molta informació, ben documentada, sobre el consum conscient de peix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada