Tot el que cal saber per ser un/a consumirdor/a responsable de peix

En Ramon Tarridas  és pescador amb molta experiència i ens ha explicat l’estreta vinculació que hi ha entre la pesca artesanal i el consum responsable amb el medi marí.

Només a la llotja de La Selva de Mar s’hi pesquen 120 espècies. Uns de pelàgics (els de la superfície), altres nectobentònics i els que viuen enganxats al fons (els bentònics). Hem après que cada espècie s’hauria de capturar amb un art de pesca diferent i en una època diferent si volem allunyar el fantasma de l’extinció i per tant, de l’exhauriment de recursos. Ens ha posat l’exemple del palangre en el que hi haurem de posar gambes en un tipus d’ham especial si vull treure daurades.Que hem d’assumir que no sempre que sortim amb la barca pescarem, perquè hi poden confluir moltes condicions com els corrents, la meteorologia, les migracions naturals... que poden fer que tornem a port de buit.

En Ramon va insistir en que el més important del peix és que sigui fresc, pescat del dia i no tant l’espècie en concret. Per exemple, el peix que a les parades se’ns presenta com lluç, Merluccius merluccius, hi ha vegades que no ho és per que hi ha moltes espècies. Per això és tant important reclamar l’etiqueta unificada europea en la que no només ens informi de l’espècie real sinó també el lloc de procedència o l’art amb que va ser capturada.

Però de moment tant en Ramon Tarridas com la Lydia Chaparro (coordinadora de divulgació d’OCEAN2012 i membre d’Ecologistas en Acció) han coincidit en celebrar la victòria europea que ha constituït el Comitè de Cogestió del Sonso, un model a seguir per tot el món pesquer si volem poder pescar menys i guanyar més futur. Després de 30 anys de declivi en la pesca artesanal, ara ja sabem que el canvi és possible.

The end of the line. Un món sense peixos

Érem poqueta gent però ben avinguda, en el passi del documental The end of the line, un mundo sin peces. La presentació del documental va anar a càrrec de la Lydia Chaparro d’Ecologistes en Acció, responsable de divulgació d'OCEAN 2012 a Espanya, experta en temes de pesca i coneixedora de les polítiques i negociacions que hi ha al darrera, tan a nivell estatal com europeu i que ens va fer una breu però intensa introducció.

Aquest documental, altament recomanable ens alerta sobre la situació de sobreexplotació en la que es troben els nostres mars, concretament de moltes de les poblacions de peixos de les quals ens alimentem a causa de les arts de pesca que es fan servir per capturar-les.

El mar té una gran capacitat de regeneració però no les poblacions de peixos no són infinites com es van pensar durant molt de temps. Aquesta utopia va esvair-se amb la crisis del Bacallà a Terranova del principi dels anys 90 i va donar la senyal d’alarma.

Algunes recomanacions per a un consum més responsable de peix

Moment de la tertúlia del passat
10 de febrer

Com passa amb molts altres aliments, consumir peix de forma responsable i amb criteris de sostenibilitat no és una qüestió de blancs o negres. Aquest peix sí, aquest peix no, o la pesca artesanal sí, la pesca industrial no. Ser un consumidor responsable de peix no és tasca fàcil! Tot i així, i des de la seva experiència com a científic i pescador de la Conferia de l’Estartit, en Miquel Sacanell ens va donar en la xerrada que va fer a l’Aula Ambiental fa un dies, alguns bons consells que ens poden guiar cap a un consum més conscient de peix. Aprofitem aquesta entrada al blog per fer-ne un resum i compartir-los:

• Prioritza el consum d’espècies de creixement ràpid davant les espècies de creixement lent. El peix blau de talla petita (sardina, seitó, alatxa,..) és més recomanable per al consum responsable perquè són espècies de creixement ràpid i no es troben a dalt de la cadena tròfica com per exemple la tonyina que triga més temps a assolir la talla de primera maduresa (creixement més lent).