dijous, 2 de maig del 2013

The end of the line. Un món sense peixos


Érem poqueta gent però ben avinguda, en el passi del documental The end of the line, un mundo sin peces. La presentació del documental va anar a càrrec de la Lydia Chaparro dEcologistes en Acció, responsable de divulgació d'OCEAN 2012 a Espanya, experta en temes de pesca i coneixedora de les polítiques i negociacions que hi ha al darrera, tan a nivell estatal com europeu i que ens va fer una breu però intensa introducció.

Aquest documental, altament recomanable ens alerta sobre la situació de sobreexplotació en la que es troben els nostres mars, concretament de moltes de les poblacions de peixos de les quals ens alimentem a causa de les arts de pesca que es fan servir per capturar-les.

El mar té una gran capacitat de regeneració però no les poblacions de peixos no són infinites com es van pensar durant molt de temps. Aquesta utopia va esvair-se amb la crisis del Bacallà a Terranova del principi dels anys 90 i va donar la senyal d’alarma.

El tant abundant bacallà, les captures del qual es sostenien una potent industria a més de  milers de llocs de feina i un mode de vida, va fer fallida en un obrir i tancar d’ulls. Malgrat aquest avís (la població del qual no s’ha recuperat) seguim arrasant poblacions d’ essers marins (no només d’espècies amb valor comercial) amb pràctiques extractives insostenibles però altament tecnificades de les que no hi ha escapatòria.

El cas de la tonyina vermella n’és probablement el més popular. Malgrat que aquesta especia està segons els científics al límit d’extinció es segueix capturant i en quotes superiors a les recomanades pels científics. Però no només és la tonyina, si no també altres túnids i grans peixos depredadors (tauró,  emperador,..). Fins i tot els petits peixos com l’anxova o la sardina tampoc escapen a la sobreexplotació per que si no es capturen per alimentació humana es fa per obtenir pinsos o alimentar a peixos de més valor comercial en piscifactories. Sembla doncs que la aqüicultura (de manera genètica) tampoc és la solució quan cal 10kg de peix petit per produir 1kg de peix comercial.

Posteriorment al documental va tenir lloc un petit debat durant el que van sortir diverses qüestions: dubtes sobre les famoses quotes de pesca (per que serveixen, qui les imposa i en funció de què, con funcionen o es controlen), sobre les subvencions que rep i multes que deu l’industria de la pesca i el país a la Unió Europea, del gran poder que tenen les grans empreses d’arrossegament o de les incongruències en el etiquetatge i la traçabilitat dels productes, entre moltes altres.

En uns dies tindrà lloc a l’Aula Ambiental una nova activitat sobre pesca, més centrada en el nostre paper com a compradors i consumidors d’aquests productes. Però de moment, comentar una cosa que potser va en contra del que se’ls sol dir als mitjans. I  és que, al igual que amb la carn, també caldria reduir el nostre consum de peix. Si es cert que conté elements beneficiosos pel nostre organisme però com amb moltes coses no cal fer-ne un abús. I, pel que fa a la tria, millor consumir peix de la part baixa de la cadena (els que s’alimenten de plàncton) com la sardina, l’anxova, seitó, barat que no els peixos carnívors que a més poden acumular metalls pesats en el seu organisme.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada